Molt més que cronistes

Si parlem de Josep Vallverdú, de Vidal Vidal o de l’Antoni Gelonch, una de les primeres al·lusions que ens podrien venir al cap és que tots tres també escriuen en aquest mitjà. Però si aprofundim més n’extraiem que el primer enguany farà els seus esplèndids 100 anys de vida, i que el 1979 va escriure el llibre Història de Lleida explicada als joves amb il·lustracions de Víctor P. Pallarés.

Publicació recomanada per treballar en el món de l’educació i conèixer més el nostre passat. D’en Vidal el felicitarem el pròxim mes d’abril perquè celebrarà els 25 anys de la publicació de la sublim obra La ciutat de l’oblit. Una guia de Lleida, on al llarg de poc més de 1.000 pàgines, ens narra de manera molt documentada la seva visió personal de la capital de Ponent.

I finalment, l’Antoni Gelonch acaba d’estrenar la seva última publicació. Amb il·lustracions de l’Andrea de Castro ha escrit La història de Lleida explicada a la canalla. Tots tres llibres són volums en què, des de diferents punts de vista, es detalla (en menor o en major contingut de fets) la història dramàtica d’una ciutat que ha lluitat per la seva supervivència.

Hi ha d’altres obres històriques que narren “científicament” el que ha succeït amb el pas dels anys a la capital de la Terra Ferma –com per exemple les de l’historiador Lladonosa– on relaten d’una manera més dilatada i erudita, però no estan dirigides cap a un públic tan concret. La de Gelonch-Castro recorre des de l’antiga Iltirta (2.300 anys enrere) fins a la Lleida moderna. Narrant vivències de grans homenots locals, des d’herois com l’Indíbil i Mandoni fins a polítics ambiciosos com l’alcalde Fuster.

Com a lleidatà m’he de sentir orgullós que actualment hi hagi cronistes que d’una manera apassionada publiquin llibres que, a més de voler distreure’t amb la lectura (diuen que és per a nens, joves i no tan joves), també pretenguin que sigui una eina d’instrucció. Personalment, en un món tan globalitzat com és l’actual i amb una diversitat com la que conviu a Lleida en l’actualitat, reivindico la lectura de llibres com aquest (és de lectura fàcil i no hi ha excuses per no fer-ho) per tal d’aconseguir que els lectors se sentin orgullosos de la ciutat on viuen.