No tan Populars...

Les darreres enquestes donen un lleuger avantatge al PP, que amb un pacte amb Vox, podria formar govern si les eleccions generals fossin avui mateix. Però manquen deu mesos i pot passar de tot, i més quan abans de l’estiu es viuran les locals i algunes autonòmiques. Núñez Feijóo se les prometia molt felices quan aterrà a Madrid, però el seu lideratge no ha superat el de Pablo Casado i la ultradreta continua gaudint d’un suport ciutadà que només el podria frenar un perfil com el d’Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid.

El PP continua amb greus problemes a Euskadi i Catalunya. Ambdós territoris presenten encefalograma pla per als conservadors. A cap de les dues comunitats pinten res i el futur s’albira negatiu.

Tot i que Feijóo ha reincorporat Borja Semper, la qual cosa pot ser una anhelada d’aire fresc per uns dirigents bascos que només saben parlar de terrorisme. A Catalunya avui el PP és inexistent. Té una representació mínima al Parlament i territorialment ha perdut la implantació.

A les comarques de Lleida només el representen uns quants regidors. Les 10 cadires que tenen els populars al llarg dels 231 municipis que conformen la província es reparteixen amb: 4 a Gimenells, 2 a Lleida, 1 a Mollerussa.. El líder a la capital, Xavier Palau, impregna el seu propi model basat en un nou “lleidatanisme” (el de la Lleida implicada), que, per cert, el passat cap de setmana va tornar a presentar-lo enèrgicament a Madrid durant el Congrés del seu partit.

Caldrà veure a les pròximes eleccions de maig quines cares noves hi haurà a la seva llista i com l’ajuden a treure castanyes del foc. Possiblement, amb les dificultats que pateix Ciutadans (sense Ribes i la situació nacional del partit) el PP podria sumar algun vot més, però Vox a casa nostra (amb nova cap de llista presentada) li podrien aigualir la festa. En definitiva, aquesta només és una petita pinzellada on es veu clarament que Feijóo haurà de pedalar de valent si de debò vol guanyar les eleccions generals.

No pot parlar d’economia i ni ha de centrar-se en Bildu, ETA, ERC i Puigdemont. Només té aquestes armes per intentar desbancar un Pedro Sánchez que acaba de cloure una cimera amb Macron a Barcelona, on, per cert, considero que l’independentisme no va estar a l’altura...