Nosaltres, els Fabelman

Steven Spielberg és l’home que ens ha fet concebre la vida en clau cinematogràfica. En el meu cas, quasi diria que he crescut al seu costat. D’ençà del 1982 quan els meus pares varen portar-me als Lumière a veure ET, l’extraterrestre, i més endavant seguir amb la saga d’Indiana Jones, La llista de Schindler, Salvar al Soldat Ryan, La terminal.

Total, que tots dos hem anat madurant conjuntament. Fa més de quatre dècades que aquest cineasta ha anat forjant icones que ens emmirallen i esdevenen la manera d’explicar un temps, però també a nosaltres mateixos. La seva nova obra es titula Els Fabelman i ahir va arribar als cinemes.

Diuen que és la història de la seva vida, el moment exacte que la ficció es torna part en indissoluble de la seva existència i es converteix en una manera de projectar les seves transformacions. Els Fabelman és un viatge als racons de la intimitat i com aquesta es relaciona amb el cinema, essència inapel·lable de les nostres emocions. És un relat sobre la família, sobre la memòria i sobre la maduresa, sobre aquells elements de la nostra quotidianitat que acaben determinant la persona en què ens convertim.

També és una declaració d’amor a la narrativa, a l’enquadrament, a l’art de contar històries, a la ficció com a refugi. Una autèntica joia que defuig la solemnitat i resulta ser una pel·lícula petita en el millor dels sentits, perquè ens mira de cara i ens interpel·la com pocs títols ho han fet en els darrers anys. Segurament no rebentarà taquilles, però és una experiència profundament transformadora que et permet entendre perfectament com es crea un cinèfil.

En el fons, Els Fabelman és el millor reflex del paper que Spielberg juga en moltes vides, perquè ell ha construït somnis que sobreviuen en el nostre interior i s’han instal·lat al nostre imaginari per sempre. Feu un exercici: segur que a la llista de pel·lícules que s’han tornat significatives a la vostra vida, n’hi ha alguna d’aquest extraordinari director. Per aquest motiu Els Fabelman és, a més d’una biografia, un homenatge a nosaltres, un públic que l’hem acompanyat en el seu trànsit per diferents estils, sensibilitats i gèneres.

Sap que sense la nostra mirada, la seva estaria permanentment incompleta.