Shalom Madrid

Barcelona ha repudiat Tel-Aviv, li ha dit que després de 25 anys d’haver fet l’acord, no vol ser més la seva germana. Ignoro què té a veure aquesta ciutat amb les barbaritats que faci el govern d’Israel, i més ignoro encara com s’hauran pres aquest desagermanament els veïns telavivins. Si és que se n’han assabentat, clar. En el cas que Ferrara –que és una ciutat agermanada amb nosaltres des del 1996– decidís trencar l’agermanament que té vigent amb Lleida, estic quasi segur que jo me n’aniria a dormir igual de tranquil. No em veig plorant de pena. Perquè ens fem una idea de la importància dels agermanaments, algú sap quants anys fa que no fem cap acció amb aquest municipi italià? Segons la Wikipedia, com a lleidatà també tinc germans de ciutat a la francesa Foix (1962), i com no, a la colombiana Lérida (1995). Per ajudar poblacions necessitades no cal agermanar-se, però l’agermanament té altres avantatges. Un sí que el té, que tots els sabem, però no el gosem dir: viatjar sovint a les ciutats germanes amb l’excusa d’estrènyer llaços. La moda d’agermanar-se amb altres ciutats va sorgir fa anys, i els ajuntaments van veure que era una bona oportunitat perquè regidors, assessors i tècnics viatgessin pel món acompanyant entitats (culturals, econòmiques...) per exhibir les bondats locals. Aquesta en podria ser l’única utilitat a Ferrara i Foix, i no és poca cosa amb el que s’hi ha fet. I amb la sud-americana Lérida-Tolima, tenim constància de la solidaritat ilerdenca amb diverses accions que s’hi varen fer per dotar benestar i progrés als “altres” lleidatans. Tornant a Barcelona, ara s’acabarà viatjar a Tel-Aviv per una rebequeria de l’alcaldessa Colau, cosa que ha aprofitat Díaz Ayuso per organitzar-hi un viatge exprés. A tota decisió colauista hi surt un efecte secundari, i l’hàbil gabinet de la presidenta madrilenya no ha tardat ni una setmana en aprofitar-ho. Total, que ha ofert Madrid com a “casa” per la comunitat jueva pel govern israelià. El motiu principal d’aquesta hospitalitat és que el 83,4% de la inversió bruta que Israel feia a Espanya (en concret quasi 32 milions d’euros) anava a Catalunya. En definitiva, que no cal ser gaire llest per saber que passarà a partir del maig vinent si Colau continua com a batllessa barcelonina.