Reescriure el passat

La controvèrsia sorgida amb textos de Roald Dahl (pare de Matilda o Charlie a la fàbrica de xocolata) del qual diverses generacions han llegit alguna de les seves obres, han estat reeditats en anglès amb correccions que “cancel·len” referències susceptibles d’ofendre sensibilitats. Una editorial vol que ara les persones obeses ja no siguin “grasses” sinó voluminoses, la cara de la directora d’escola de Matilda ja no és “de cavall”, les bruixes no s’amaguen darrere de feines com mecanògrafa o caixera sinó que són científiques i directives.. Ens tornem a trobar –un cop més– una llarga escalada de censures disfressades de pretextos socials.

Cas similar al que fa uns anys es va fer en qüestionar Allò que el vent s’endugué o que portà a Disney a retirar pel·lícules perquè eren racistes. I ves a saber, el pròxim encara serà el Quixot suprimint la paraula “boig” del seu contingut. En tots casos, sense excepció, hi ha el reflex d’un mal molt estès, que consisteix a imposar la correcció política davant tot allò que incomoda o no s’ajusta a la moral col·lectiva.

Què es pretén? Es vol vetllar per la igualtat i els drets generals o no es permet donar l’oportunitat al lector de poder jutjar i entendre un context històric i social a través de l’art, que no deixa de ser un mirall del seu temps. Dedueixo que es posa en dubte la nostra maduresa, la nostra educació (tan devaluada actualment) i se’ns vol tractar d’idiotes. Si una obra s’ha tornat arcaica i filla d’un temps que millor superar, no seria millor ensenyar allò que es pretén canviar? El gran sacrificat d’aquesta onada de puritanisme no és més que l’esperit crític.

Al final, si es pretén prohibir una cosa, aquesta més llaminera serà! Tal com ens estem posant en certs temes, el dia de demà auguro que als meus nets els explicaré la història de la caputxeta i el llop amb una protagonista major d’edat que balla un vals amb un llop vegà dins una relació consensual i igualitària. O potser Sant Jordi serà la llegada d’una princesa republicana i un drac sense foc als queixals que mantenen una relació triangular amb un cavaller pacifista de samarreta amb eslògan. En definitiva, que si es vol canviar el contingut d’un llibre, la recomanació seria editar-ne un de nou amb un títol diferent, potser seria la millor opció, no?