“Todo por la Patria”

Els àudios que s’han sentit del pla que van organitzar comandaments policials –amb l’ajut de membres de la judicatura– deixen molt clar que hi va haver un muntatge de policies, polítics, jutges, fiscals i periodistes per anar contra el moviment independentista. Aquest tripijoc ha fet molt bona aquella frase que hi ha a les casernes de la Guàrdia Civil que diu “todo por la Patria”. D’ençà del famós dinar de la Camarga, a Catalunya hi ha hagut una cacera en tot fet vinculat amb l’àmbit independentista, perquè una part de l’aparell de l’Estat es va creure que el moviment per promoure la independència tenia possibilitats de sortir-se’n i es va proposar impedir-ho de la manera que fos.

Entre els damnificats de les proves falses que es van crear en destaca el cas de l’expresident del Barça Sandro Rosell, que es va passar gairebé dos anys en presó preventiva. Esperpèntic és que quan es va celebrar el judici van haver de deixar-lo en llibertat perquè l’acusació no se sostenia per enlloc. És probablement el cas més sagnant de tots i ara Rosell ha presentat una querella per delictes d’organització criminal, falsedat documental, acusació i denúncia falsa, malversació i detenció il·legal, que un jutjat d’instrucció de Madrid ha acceptat investigar.

D’altres casos vinculats amb la Operación Cataluña en destaquen l’adulteració de proves en la investigació de la família Pujol, l’atribució d’un compte corrent fals a l’alcalde Trias o bé com el comissari Villarejo, l’exministre Fernández Díaz i l’exsecretària general del PP Maria Dolores de Cospedal van espiar el conseller Giró quan va ser un alt executiu de CaixaBank.Fins ara semblava que les instàncies judicials sentissin ploure quan se’ls plantejava una denúncia sobre la creació de proves falses per combatre els independentistes, però ara els jutjats ordinaris comencen a obrir-se a investigar aquests casos. Una altra cosa serà el que passarà quan les possibles sentències siguin recorregudes a instàncies superiors perquè, com s’ha vist durant tot el procés, el principi de dura lex sed lex s’ha aplicat a la perfecció als que van saltar-se l’ordenament constitucional amb la convocatòria d’un referèndum. Ara bé, per què hauria de ser diferent el tracte amb els de l’“a por ellos”?