Minories absolutes

Avui es formen els nous consistoris i, com quasi sempre després d’unes eleccions municipals, els ciutadans quedem bocabadats en veure la peculiar capacitat per pactar dels nostres polítics. Moltes vegades ens preguntem si aquests pactes tenen la finalitat de formar el millor govern possible o si, en realitat, l’única fita dels negociadors és assegurar-se el sou que els correspon. Per altra banda, sempre es diu que a les municipals el vot és per a les persones.

I és cert, perquè si el candidat convenç, guanya amb “confortables” majories. Així ha estat a Lleida, que ha votat com a alcalde el socialista Fèlix Larrosa amb una majoria coherent. Això, sense menysprear altres majories (curiosament del PSC també) que poden semblar més que correctes, com les de la Lorena González a Balaguer o d’en Joan Barrera a la Seu.

Per garantir que sempre mani l’alcalde/ssa que tingui el suport ciutadà més gran, els francesos celebren una “segona volta” en què els electors trien el seu preferit d’entre els dos “millors” de la primera. Aquí, els dirigents de les formacions intenten construir majories basant-se en el nombre de regidors que han obtingut i, certament, a vegades els pactes sorprenen. A Mollerussa, per exemple, dos partits (PL i Junts) han empatat a quatre regidors amb molt poca diferència de vots (insignificants 11).

Tot i aquest estret marge, el líder de Junts, reclamava fer un pacte sense l’actual alcalde, Marc Solsona, al·legant que els veïns volien un canvi. Però, tal com han anat les negociacions amb les altres forces, li serà impossible arribar a un acord i (si no hi ha cap imprevist) repetirà Solsona en ser la llista més votada. A Tàrrega Junts va fregar la majoria absoluta amb 8 edils, però Rosa Maria Perelló tornarà de nou a l’oposició, ja que ERC, PSC i CUP renovaran la seva aliança a la capital de l’Urgell.

A les Borges passarà el mateix i l’actual alcaldessa, Núria Palau, tot i guanyar el passat 28M amb 6 edils, veurà que un pacte entre ERC i Borges per la República (3 i 4 edils) donarà l’alcaldia a aquests últims. Qui s’ha d’estranyar, doncs, de la desafecció de la ciutadania per la política i del fet que “el poble” no vagi a votar, si al final el que resultarà de les urnes no serà allò que ells creien que seria el millor seu municipi. pel