Odio el futbol modern

Va començar com una escapada ideal per a futbolistes amb tot guanyat, cames esgotades i butxaques ben plenes. Una morterada sucosa per un retir milionari d’un parell d’anys en una lliga menor, clandestina a Europa i perfecta per a buidar el cap de la pressió per guanyar i de rendir un parell de cops cada setmana. Cristiano (amb Georgina i tot el seu seguici) fou el primer, i això ajudà que d’altres també fessin el pas i permeté veure amb uns altres ulls aquesta Lliga i, sobretot, una cultura molt diferent de la que havien triomfat.

L’Aràbia Saudita, com abans Qatar o el Japó o en el seu moment els Estats Units, va començar veient-se com un cementiri d’elefants, però a poc a poc tot ha canviat. El cas de Messi és ben diferent de tot això, tots sabem el motiu pel qual ha triat Miami. L’arribada de Benzema al país àrab, tenint un gran nivell, es va acceptar perquè ho havia donat tot al Reial Madrid.

Les alarmes encara no s’havien encès. Però a Karim, o Neymar (i el viatge amb Jumbo) en situació similar, l’han seguit futbolistes de nivell que encara no havien espremut la seva trajectòria a Europa (Mahrez, Kessié, Mané, Henderson...). Davant d’aquest fet migratori la FIFA s’ha mantingut al marge, però és que la UEFA també ha callat.

A què esperen? El nostre mercat ja fa dies que s’ha tancat i el de l’Aràbia Saudita encara no. És a dir, quan ja no poden reforçar-se els clubs espanyols, pot arribar un equip d’Aràbia i emportar-se estrelles de qualsevol equip. És demencial, perillós! Però, sens dubte, el que ha generat major incertesa ha estat el fitxatge de Gabri.

La seva marxa ha trencat tots els esquemes, ningú s’ho esperava ni ho veia a venir. Amb només una temporada a l’elit, i 20 anys, li pagaran quinze milions anuals. Qui pot dir no a aquestes xifres? Qui es pot resistir? Ningú.

No sé si en l’actualitat encara hi ha futbolistes romàntics que estimin el futbol del Vell Continent, la glòria de la Champions o ser l’estrella de l’afició. I per si amb tot això no en tenim prou, han sorgit lligues ben peculiars com la Kings Leage de l’Ibai i el Piqué, l’opacitat de Tebas en la gestió de la Liga o tots els fets sorgits d’ençà que Espanya és campiona del món de futbol femení. En definitiva, que continuo odiant el futbol modern...