El Sínode

Aquesta setmana ha començat a Roma la primera fase de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El papa Francesc, el 2021, va convidar l’Església a preguntar-se sobre un tema que ell denominà “sinodalitat”, i no vol dir altra cosa que “fer camí junts com a Poble de Déu”. El Pontífex vol que l’Església dediqui temps a repensar quins processos ajudarien que s’obri i és participi en les seves estructures. Aquest camí sinodal ha contemplat (amb esperança de canvis) una fase d’enquestes a les esglésies. S’ha preguntat sobre la comunió a divorciats i homosexuals, sobre eutanàsia i subrogació gestada, sobre les relacions sexuals no encaminades a la reproducció, sobre el celibat voluntari dels sacerdots, sobre el necessari conferiment dels ordes sagrats a les dones més enllà del diaconat, sobre canvis litúrgics en la celebració eucarística, sobre la intervenció dels fidels en l’elecció de bisbes.. S’hi ha parlat de tot i, el més important, sense por. La segona fase ha estat més de diàleg i discerniment sobre el text base Instrumentum laboris (Instrument de treball), que va tenir en compte les particularitats culturals de cada continent. S’elaborà un text final i s’envià a la secretaria del sínode (on curiosament aquest cop hi han participat dones i laics per desig del papa). Finalment, la tercera fase, la universal, és la de la celebració de l’Assemblea que s’està celebrant. Una part es fa aquest mes i l’altra serà d’aquí a un any. Un cop acabat el Sínode estarà prevista la posada en marxa de les propostes i les seves conclusions. Què està en joc? Un nou model de govern. L’Església es debat de fa molts anys entre fidels que volen continuar amb velles tradicions i no deixar-se influenciar pels canvis que fa la societat i entre els que creuen que si l’Església no s’adapta, cada cop es farà més petita. El papa Francesc és progressista, veu que aquesta pot ser la seva gran acció i, com a bon jesuïta, vol fer-hi canvis. La crisi de vocacions i els escàndols dels darrers anys ajudaran que els renovadors –afins al papa– imposin canvis, però clar, l’Església porta 2 mil·lennis sense tocar-la i tot això no es podrà fer ràpidament. És evident que a l’Església hi ha d’haver canvis, però crec que no es faran amb presses com tampoc hi ha d’haver pauses.