Cosa de dones

El futbol ja no és una cosa d’homes, de fet, al Barça, diríem que ja és cosa de dones. L’avorriment veient un partit del primer equip masculí (com Girona i Anvers aquesta setmana) es cura mirant els 90 minuts d’un partit del femení. Hi ha velocitat, jugades al primer toc, molts gols i sobretot actitud. El futbol no és només un esport, sinó que també és un espectacle que ha d’entretenir els aficionats. Contrasta quan escoltes declaracions del Xavi Hernández i les compares amb les de la Mapi León. Mentre el primer posa excuses a la temperatura ambiental, l’alçada de la gespa o falta de motivació, a la Mapi, quan se li pregunta si estan avorrides de guanyar, fa unes declaracions d’amor i respecte cap a l’espectacle i els aficionats. Si jugues al Barça, cap excusa és bona per no voler guanyar-ho tot. És veritat que si un intenta analitzar més profundament el problema, veurà una diferència abismal entre les dues seccions. Al masculí no hi ha autocrítica i és més important el postureig que hi ha fora del camp que no pas el partit que s’acaba de jugar. És evident que el futur només ens portarà cap al fracàs absolut. No pot ser que amb Gündogan, que avisa públicament de la falta d’actitud a l’equip, el primer que se li fa és atacar-lo a ell. Amb aquest exemple tenim clar que l’èxit encara el tenim ben lluny. En canvi, mires els darrers partits de l’equip del Jonatan Giráldez i només veus il·lusió per construir quelcom gran. Somriures, energia i ganes de millorar constantment. No només dintre del camp, fora també. L’equip tècnic del Barça femení no posa excuses a res, sinó solucions. I és clar, amb persones com Jonatan o com l’entrenador assistent Pere Romeu, que és un d’aquells malalts del futbol que estudien cada jugador i cada partit –i que ben segur aviat el veurem entrenant algun equip de primera divisió masculina–, doncs tot és més fàcil. Si en Xavi em permet un consell, com a bon culer que soc, el que li aniria bé al seu equip és fer un stage d’una setmana amb les noies. Segurament es contagiaran de la seva il·lusió i, qui sap, potser ens tornaran a fer gaudir del futbol igual com ho havien fet un passat, tal com ho estan fent darrerament elles. Perquè ara el futbol ja no només és una cosa d’homes, sinó que també és una cosa de dones.