La felicitació reial

Sobta que la classe política estigui tan entossudida donar transcendència al discurs de Nadal del ei, sigui per aplaudir-lo o per criticar-lo. I encara sorprèn més que continuï amb l’hàbit d’interpretar-lo, és a dir, intentar llegir entre línies que el monarca no diu, però que alguns creuen que insinua.Això mateix passava amb les al·locucions nadalenques del seu pare, Joan Carles I, i fins i tot amb els discursos del general Franco, tot i que en el cas del dictador era difícil fer interpretacions, perquè no hi havia missatges subliminars. Però el rei emèrit sí que flirtejava amb l’ambigüitat, ja fos amb el decorat de la cambra o amb expressions que podien donar lloc a interpretacions diferents de la formalitat del discurs o, fins i tot, amb el llenguatge no verbal.enRallòAl discurs del passat diumenge Felip VI va posar èmfasi en la Constitució, la unitat d’Espanya i va alertar del perill que s’instal·li entre els espanyols el germen de la discòrdia, però no va parlar de la llei d’amnistia, tal com alguns esperaven. Doncs bé, Cuca Gamarra, secretària general del PP, va dir que el ei ha estat rotund en la defensa de la unitat de la societat espanyola. En canvi, la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, va manifestar que havia vist la preocupació del ei per l’educació, la sanitat, la violència masclista o l’ocupació, un clar aval a les polítiques del overn. Per tant, ja es veu que el mateix discurs té lectures diferents pels dos grans partits espanyols. O com els socis parlamentaris del PSOE ho interpreten de manera molt diferent. Sumar va manifestar que “el ei viu allunyat del país real”. I com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va qualificar el discurs com el d’un “nacionalista espanyol” aplaudit per la dreta i l’extrema dreta.Any rere any es pot comprovar com un mateix discurs que es fa per felicitar Nadal és interpretat de forma ben diferent per les diverses forces polítiques. El discurs no ha de tenir tantes lectures, perquè el ei sempre diu el que diu i, probablement, no pot dir més del que diu. No oblidem que, ara per ara, l’aprovació de lleis és competència dels parlaments, la gestió del govern correspon a l’Executiu i qui ha de vetllar pel compliment de la Constitució és el Tribunal Constitucional.g-el