Enaltir el garrotín

Alguns cops en política local et trobes sorpreses que demostren que no és cap utopia que tots els partits arribin al consens. Això és el que va passar en el darrer ple de la Paeria, en què per unanimitat es va declarar el garrotín com a bé cultural d’interès local. Aquest primer gran pas no deixa de ser la prèvia perquè la Generalitat inclogui en un futur una part de la nostra història musical al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Estic segur que no hi haurà cap bloqueig perquè tiri endavant, ja que crec que es treballa amb la paraula “garrotín”, sense cap “cognom” més. Cas diferent del que ha passat amb la rumba. L’ajuntament de Barcelona també va fer el mateix amb aquest gènere musical, tot i que ells varen iniciar el procés perquè la rumba catalana sigui declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat a la Unesco. Aquest tràmit, que el gestiona el Ministeri de Cultura, ja ha posat les seves corresponents traves a continuar amb la candidatura, ja que el cognom “catalana” no sona prou bé per poder seguir amb el procediment. El fet identitari, i més si és català, encara continua sent un obstacle per a certs funcionaris de la capital de l’estat. I això que els dos darrers ministres han estat “dels nostres”. El garrotín ha estat una eina inclusiva al llarg de la seva història. El poder d’unió que tenia entre paios i gitanos n’ha estat una de les peculiaritats. A Lleida sempre n’hem estat convençuts, del poder inclusiu que ha tingut el garrotín, i sabem que ha estat un element que ha facilitat la convivència entre totes dues comunitats. Es diu que el garrotín el cantava el Pescaílla (patriarca dels Flores), el Peret.. i que a Lleida hem tingut el Parrano, Marquès de Pota, Beethoven, entre d’altres que n’han assegurat la persistència. És una peça musical genuïna, autòctona i, el més important, que encara és viva. Personalment, crec que ara és hora d’enriquir el garrotín amb documentació acadèmica i estudis musicològics, cal reafirmar aquests tràmits i fer més gran aquest gènere musical. Ara bé, en el context actual, només aconseguir que Gipsy Kings, Ojos de Brujo, Joan Garriga o bé els Estopa facin d’ambaixadors del garrotín ajudaria a fer que part del nostre petit perímetre es convertís en més universal.