Quan violar surt barat
La sentència de l’Audiència de Barcelona considera provat que “l’acusat va agafar bruscament” a la dona, “la va tirar a terra, i evitant que pogués moure’s, la va penetrar vaginalment”. En altres paraules, Dani Alves va violar una jove de 23 anys al privat de la discoteca Sutton en un delicte que, tot i la claredat de la resolució judicial, no mantindrà l’exjugador del Barça gaire més temps a la presó. Els motius? Una pena (4 anys i mig de presó) lluny de la que demanaven tant la fiscalia (9 anys) com l’acusació particular (12 anys). I, de manera especialment incomprensible per als ignorants en el món del dret, l’aplicació de l’atenuant de “reparació del dany” gràcies als 150.000 euros que el brasiler va pagar (abonats per Neymar) abans del judici. Dit d’una altra manera, tenir diners converteix en “més barat” violar i la víctima ha vist reconeguda la seva versió cobrant 150.000 euros que, per molts diners que ens puguin semblar a la majoria, no suposen cap gran esforç econòmic per a una persona que ha estat molts anys a l’elit del futbol mundial. Aquesta pena ha estat favorable a l’acusat gràcies a la reforma del Codi Penal amb la Llei 10/2022, la sorgida del “Sí és sí” i dels fets de “la Manada”. La justícia és igual per a tothom. Rics i pobres. I, per això, Dani Alves està a la presó per haver violat una dona. Però sense diners, l’exjugador del Barça estaria bastant més temps privat de llibertat. Tan certa és una cosa com l’altra. La cartera, la fama i el respecte social que dona haver jugat de blaugrana o amb la selecció brasilera no han salvat Alves d’anar a la presó. Però els diners sí que li facilitaran trobar un camí de sortida molt més ràpid. Els seus advocats intentaran que sigui ben aviat (s’augura per Setmana Santa), basant-se en el fet que ja ha complert un any de presó preventiva i que amb sentència judicial ferma ja no hi ha risc de fuga. A partir d’ara el debat serà comparar el temps que Dani Alves haurà estat a la presó per una violació, amb el temps que altres presos hi estaran, per delictes menys dolorosos per a les seves víctimes, però amb menys recursos per aconseguir que se’ls hi apliquessin atenuants com el “reparació de danys”. Una comparació que, segurament, també serà difícil d’entendre per als inexperts en dret.