La successió social

El periodista Andreu Barnils citava en un article al VilaWeb: “Una generació que vol donar el relleu sense saber ben bé com.” Aquesta és la qüestió, el relleu. La gent veterana ja comença a tenir els genolls o les lumbars..., en definitiva, les forces lesionades. A aquestes generacions ja se’ls ha passat l’arròs d’activistes, el de la primera línia. El que han sabut fer des de joves. Naturalment, això no significa que també tinguin lesionades les idees, però ara toca posar al davant saba nova, per dir-ho de manera entenedora. Els grans poden posar tiretes, benes a les ferides, donar refugi a qui el necessiti.. fins i tot, si els ho demanen, poden donar opinions, memòries, per si poden ser útils. Però al capdavant (i parlem solament del cos físic) hi ha d’haver energia nova i empenta il·lusionada. I aquesta és la qüestió: com anem de gent jove disposada a pujar un esglaó més en l’àmbit social, econòmic, polític? Tinc la impressió que els joves, diguéssim fins als trenta anys aproximadament, tenen altres prioritats, altres necessitats que els urgeixen greument i, per tant, un cert desencís vital: perspectives professionals, laborals i econòmiques molt precaritzades. Connectar l’ideal associatiu amb aquestes circumstàncies, de manera que la joventut hi trobi una via d’esperança i de millora, és tot un repte. És ben complicat trobar com motivar-los o il·lusionar-los. Els sèniors amb talent i coneixements aquí tenen una feina ideològica, filosòfica i pedagògica important. La generació que va dels 30 als 50 anys, la meva, tenim aquests problemes existencials més evolucionats o prou superats. Som, segurament, els més idonis per prendre el relleu, a curt termini, a les generacions superiors d’activistes i polítics. El problema rau que, sigui per respecte cap als actuals líders, sigui perquè temem represàlies, si ens pronunciem, que no acabem de fer el pas endavant, ni orgànicament, ni programàticament.En tot cas, el relleu és urgent, a més d’inevitable. Que les actuals entitats o partits siguin capaços de jubilar els seus quadres actuals de comandament és molt important, imprescindible. Però sense l’empenta popular i activa de les noves generacions no hi haurà res a fer. El teixit social associatiu o creix de baix a dalt o no existirà.