Política de postureig

Tomàs Molina ha revolucionat la precampanya anunciant que aniria a la candidatura d’ERC a les europees. Ha estat una notícia bomba i una brillant maniobra republicana. Els meteoròlegs de la TV3 ja fa anys que són estrelles mediàtiques (són un dels cinc càrrecs amb més poder simbòlic al país), i per aquest motiu l’han fitxat. Públicament, aprofiten l’excusa del canvi climàtic i, encobertament, sabran aprofitar la seva continuada exposició pública (inclús al Polònia). No sé si els acabarà de sortir bé la jugada. Molina es juga el prestigi professional que s’havia guanyat durant quatre dècades. L’anunci de la candidatura de Tomàs Molina al Parlament Europeu ha fet que Junts s’hagi vist amb la necessitat de contraatacar amb un altre fitxatge de pes, l’empresària d’èxit internacional Anna Navarro, que no és de bon tros tan coneguda com Molina. A Lleida, a les eleccions al Parlament, Junts també ha fet una bona jugada estratègica fitxant un independent ben relacionat al teixit local com és l’Ignasi Prat, del grup de comunicació local propietari –entre d’altres– de l’única emissora 100% lleidatana, Ua1. Amb aquests salts a la política, caldrà veure com encaixen aquests perfils amb els partits i les directrius després de les eleccions. Si una cosa han demostrat els experiments electorals és que fer candidatures pensant només en el ressò mediàtic és pa per avui i fam per a demà, ja que moltes de les estrelles fitxades –ni que sigui amb tota la bona voluntat del món– topen després amb la “muralla” de les inèrcies partidistes, es desinflen i acaben marxant per la porta del darrere. Per a aquests candidats dedicar-se a la política és una opció còmoda i fàcil. Són professionals d’èxit en el seu àmbit, que es guanyen millor la vida ara que després des de l’escó, i que no tenen cap necessitat de fer públic el seu patrimoni. Però han pres la noble decisió de creure que poden aportar la seva experiència i coneixement i posar-los al servei del conjunt de la societat. I això mateix que ara fan ells ho fan també moltes persones que, sense ser populars, creuen que la política és necessària per transformar la societat. Personalment, és positiu que a la política hi entri aire fresc, però també cal que no es limiti a ser un simple postureig.