Una nova responsabilitat

Amb l’obertura de portes dissabte passat –després de més de 110 anys com a nòmada–, Lleida ja disposa del tan desitjat Museu Morera. L’antic Palau de Justícia de la rambla Ferran, construït el 1949 i que des del 2003 eren dependències de la Paeria, ara ja lluirà com a nou espai museístic local. L’arquitecte municipal Jaume Terés ha fet una gran tasca a l’edifici, ens mostra les diferents vides que ha tingut i permet que l’espai respecti el passat adaptant-se al futur que se li espera. Amb l’encertada exposició Arrels i horitzons, que és un relat artístic i cultural que travessa i explica el XX i XXI, s’ha donat el tret de sortida a la programació que ens anirà oferint la pinacoteca. Felicito el director, Jesús Navarro, i tot l’equip que l’acompanya per la brillant tria de les primeres obres exposades i desitjo que en futures exposicions la selecció continuï en aquest nivell. Catalunya està en un dolç moment d’obertura de nous museus. El passat febrer Manresa inaugurà el nou Museu del Barroc, aquest abril el lleidatà Morera, hi haurà al maig la reobertura del Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú, al setembre l’ampliació del Vinseum de Vilafranca del Penedès, el del Renaixement de Molins de Rei per la tardor, i potser abans d’acabar l’any el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Igual que el nostre Morera, totes les inversions destinades a dignificar les instal·lacions que allotgen les col·leccions històriques del país són benvingudes. Però ara vindrà el nou dilema, què serà d’aquests nous museus si no tenen prou pressupost i un bon equip de professionals per desplegar les activitats? Se’n preocuparan les administracions perquè desenvolupin programes en condicions o haurem de veure com el patrimoni va quedant fossilitzat? Ara que ja tenim el tan esperat Morera, i després d’una dècada d’incasable treball per part de l’equip que el compon, ara ve la veritable feina per part de tots. Cal tenir una programació de qualitat, un acompanyament constant i ric per part de les administracions i una resposta fidel i sense intermitències per part del públic. Cal que siguem prou conscients del que acabem d’iniciar al panorama cultural de la ciutat i, a partir d’ara, cal ser prou responsables per saber que hem de fer perquè persisteixi.