Per què votar demà?

El comptador dels fons europeus Next Generation a les comarques lleidatanes ha superat els 287 milions d’euros. No és una xifra descomunal –representen al voltant d’un 1,5% del PIB anual–, però sí que suposa un impuls per a l’economia, sobretot per a les administracions locals que s’emporten el 21% dels fons que arriben a Lleida. La gestió d’aquests diners i la seva distribució ha generat alguns malestars, la majoria d’ells molt raonables. El 40% del fons ha anat a parar al teixit empresarial, però ha beneficiat molt més les grans empreses que les pimes (una sola empresa s’ha endut un 10% de tot el fons assignat a la província). Altres retrets han estat de com és d’enrevessada la burocràcia per accedir a les subvencions, com per exemple per a la compra de cotxes elèctrics, o bé com la gestió de la instal·lació de plaques solars ha estat tot un desastre. I ja no dir de com ha estat de difícil trobar tota la informació necessària per a iniciar els tràmits. Podrem discutir sobre com s’han distribuït i si s’han invertit millor o pitjor, però el que és indiscutible és que els diners han acabat arribant. I això, gràcies a l’acció coordinada de la Unió Europea. El professor Xavier Marcet ens recorda sovint com de bé vivim a Europa si ho comparem amb altres economies desenvolupades, ja que és l’únic lloc del món on s’ha aconseguit crear un espai social equilibrat. També l’escriptor i filòleg Jordi Amat ens cita la necessitat de replantejar una refundació de l’ordre europeu, alertant “del perill que corre el projecte col·lectiu davant la desfibril·lació de l’ordre liberal-democràtic”. Ara bé, a propòsit de les eleccions a l’Eurocambra a les quals demà estem tots cridats a votar, a alguns dels que encara es dediquen a qüestionar el projecte europeu seria bo recordar-los que al nostre país sempre hem estat receptors nets del pressupost comunitari. Quan alguns treuen pit que Espanya o Catalunya creixen per sobre la mitjana europea, no hauríem d’oblidar que part d’aquest creixement es deu, també, a l’aportació i la generositat dels països més rics del continent. Algú hauria de tenir present que quan s’acabi la pluja de milions dels Next Generation, Espanya i Catalunya encara estaran capacitades per continuar creixent sense respiració assistida?