50 anys d’activisme empresarial

“Fa dos anys vaig dir-li al president Sánchez que fins que les petites i mitjanes empreses no tinguessin veu pròpia en el diàleg social, no hauríem acabat la transició democràtica”. Amb aquestes paraules reivindicatives d’Antoni Cañete, president de Pimec, va començar el seu discurs dimarts passat en la celebració dels 50 anys de l’entitat i de la 37a edició dels Premis Pimes que dona anualment la patronal a les millors iniciatives empresarials catalanes. Van premiar les lleidatanes RocRoi de Llavorsí (com a millor mitjana empresa) i la mollerussenca Suela Ràpid (reconeixement al comerç). Són molt importants les fites aconseguides per Pimec durant aquestes cinc dècades defensant els interessos de les pimes, i ha sabut demostrar que la unió dels petits és sempre molt poderosa. Una altra cita que el líder empresarial va dir: “Si en una mateixa organització hi ha el Corte Inglés i la botiga de la cantonada, us asseguro que les decisions no les pren la botigueta”. Aquest darrer fet ha estat evident al país com a regla general; les grans empreses o les empreses emergents han gaudit generalment d’un reconeixement més gran. Ara que Espanya, finalment, ha reconegut el lloc que tenen les petites i mitjanes empreses com un dels grans motors del país donant-li una cadira a la taula del diàleg i debat social, aquest paradigma canviarà. Em costa d’entendre que no hi hagi hagut abans una volença més gran per a un col·lectiu que suposa el 99,8% del teixit empresarial, en representa més de la meitat del seu valor afegit i suposa el 66% de l’ocupació. A més, les pimes exerceixen un paper nuclear en la generació d’innovació i en la transformació digital que tant necessita l’economia espanyola en la canviant era postpandèmica. Tot i que no estiguin exemptes de debilitats i de grans reptes a superar, la seva contribució al dinamisme del país queda fora de dubte i s’ha de protegir. Cal que ara l’administració, davant la situació política actual, treballi per arribar a grans consensos i a l’estabilitat. Cal que les minories no condicionin l’interès general. És el moment d’una fiscalitat justa, acabar amb la morositat, aconseguir la desburocratització.. En definitiva, tot i que el reconeixement a les pimes hagi trigat tant, està ben clar que el moment actual és el seu.