Enganys i sentiments

Antonio Garrigues Walker, jurista de reconegut prestigi, conjuntament amb el Dr. Luis Miguel González de la Garza, professor de Dret, van publicar l’any 2020 el llibre El derecho a no ser engañados. Tots dos varen escriure una obra densa, ben articulada i amb un propòsit final lloable: convertir el dret a no ser enganyats en un dret fonamental. A partir d’una cita de Mark Twain –“és més fàcil enganyar la gent que convèncer-los que han estat enganyats”–, els dos juristes s’endinsen en el món del populisme, la retòrica buida i les mentides, les fake news i els deep fakes. Això no obstant, els autors apunten cap a la dimensió emocional-racional de l’ésser humà, les xarxes socials i els missatges interessats que hi circulen, la desconstrucció del llenguatge tradicional fins inventant-se’n un de nou farcit d’eufemismes per desvirtuar la realitat, la por a la veritat per perillosa al poder polític i privat, l’ús sistemàtic de la mentida elevada a la categoria de veritat i les tecnologies que afavoreixen l’èxit de les falsedats i de la manipulació a gran escala. Tenim un gran problema. En qüestió de dècades hem passat d’aquell “ho porta el diari”, equivalent a la credibilitat d’una premsa forta i independent basada en els fets, a un de nou causat per la irrupció de les noves tecnologies de la informació que, per a alguns analistes, han vingut a democratitzar les fonts i els seus continguts, sense importar-los l’origen i la qualitat de la veracitat de les informacions que qualsevol pot fer circular per les xarxes. Sense discernir entre la veritat i la mentida, apostant en favor de l’obscenitat ètica del “tot s’hi val” i afavorint la divisió d’una societat que camina cap a la seva decadència moral i democràtica.Quan això ho vinculem al món de l’esport, brotaran enganys sorgits d’una quimera producte d’un cervell embogit. L’engany esportiu neix de la rivalitat i l’acompanya interessos particulars (privats i públics), opacitat econòmica, nombrosos conflictes jurídics, mal assessorament, gestió poc transparent.. És evident que davant la barreja de sentiments i emocions que duu l’esport amb la privacitat de la veritat que fomenten les propietats-gestores, el que en gran manera hauria d’imposar-se pel bé de tots és el dret a no enganyar seguidors i societat.