Honorables privilegis
Pere Aragonès abandonà ahir la presidència de la Generalitat amb 41 anys. No haurà ocupat el càrrec ni durant una legislatura. A partir d’ara tindrà dret a un cap de gabinet, dos empleats al seu servei, cotxe amb xòfer, servei d’escorta i una dotació pressupostària per a despeses d’oficina i atencions. També tindrà dret a un despatx. Tot això per menys de quatre anys de “Molt Honorable”. A més, percebrà 122.588 € anuals i, quan li arribi la jubilació, cobrarà una pensió vitalícia equivalent al 60% del sou que correspongui en aquell moment al president vigent. Aquests privilegis estan a l’abast de tots els expresidents des que el 2003 es va aprovar una llei, elaborada expressament per a Pujol després de dues dècades al càrrec. En aquell moment ningú es pensava que no superarien ni una legislatura i ni molt menys que algun deixaria el càrrec amb quaranta anys. Actualment cada expresident és un món: Pujol està desposseït de tot benefici des que va confessar la deixa del seu pare; Montilla i Puigdemont tenen oficina i personal, però no perceben cap remuneració per tenir altres activitats; l’oficina de Maragall fa anys que va tancar; Mas és l’únic que cobra pensió i disposa de personal i oficina. Queda el cas de Quim Torra. Per dos anys de presidència vicària, com ell mateix va definir-ho, on no va exercir mai de president real ni va ocupar el despatx presidencial, gaudirà de per vida d’aquestes prebendes. Torra cobra 122.588 euros anuals i, a partir del 27, pensió vitalícia. A més té un magnífic despatx a Girona. El 2022 els expresidents van facturar com a despeses: Mas amb 42.215 euros, els 32.020 Montilla, 23.525 per Puigdemont i 21.920 amb Torra. Els privilegis que gaudeixen els expresidents catalans són infinitament superiors al període que han exercit el càrrec. A més, és un despropòsit quan veus fets recents d’algun d’ells. No té cap sentit una despesa de diners públics tan descomunal per haver estat durant pocs anys Molt Honorable. Per exemple, amb Aragonès, què faran durant tants anys les persones pagades amb diners públics a la seva oficina? Algú, algun dia, hauria de posar ordre i racionalitzar aquesta bicoca dels expresidents, que òbviament no tenen molts dels estats europeus.
