Família i territori

Reconec que soc seguidor de la concòrdia i del bon rotllo entre governs i entitats, i aquesta actitud és la que s’ha vist durant el XXVIIè Congrés de l’Empresa Familiar, que s’ha celebrat aquesta setmana a Santander. Malgrat que el president del Govern, Pedro Sánchez, ha tornat a faltar per sisè any consecutiu, la mala sintonia passada amb la Moncloa s’ha reconduït i la positiva actual l’ha escenificada el ministre català Jordi Hereu, que va estendre la mà als empresaris en la seva intervenció. El titular d’Indústria i Turisme va dir als més de sis-cents participants: “Volem treballar i col·laborar amb vosaltres per als reptes i oportunitats que tenim”. La rèplica, del president estatal de les empreses familiars i cap de la cervesera Estrella Galicia, Ignacio Rivera, va ser immediata: “A vegades, com a empresaris, ens sentim frustrats. Aquest reconeixement i afecte és allò que pretenem. És tot un honor”. És ben cert que els empresaris hem vist com al país s’ha produït els darrers anys una “dissociació” entre política i economia, al més pur estil italià, on durant anys la política va agafar un camí molt polaritzat i l’evolució econòmica va seguir un altre de manera independent. Això mai hauria de ser així, les empreses familiars som el principal motor del país. A Lleida som el 93% del teixit empresarial, representem més del 80% del PIB i tenim el 76% dels llocs de treball privats. Al congrés cantàbric els empresaris familiars ens hem mostrat optimistes amb la situació econòmica actual, l’hem valorat positivament. A més, sis de cada deu creiem que hi haurà un “moderat augment de l’activitat econòmica amb una limitada creació d’ocupació”, després de dos anys de pessimisme en què apostaven que el creixement seria “fràgil i sense creació de feina”. Les empreses familiars cal que fem un esforç davant aquest complex context econòmic. Cal que siguem productives i competitives per tal d’enfocar un futur ple d’èxits. Si ens adaptem i ens diferenciem, serem més productives. I l’aposta ferma als orígens no ha de limitar la competitivitat, sinó que l’ha de potenciar. Si invertim en identitat, retenim talent, innovem i aprofitem les noves tecnologies ens sorgiran oportunitats de progrés i creixement i, òbviament, aconseguirem un futur ferm i sòlid.