El del Cisne...

A Lleida estem de sort amb els croissants del Cisne. Aquesta exitosa peça pastissera francesa és la icona d’aquest establiment. És una picardia esplèndida, genuïnament lleidatana i nascuda per casualitat als anys 50 del segle passat a l’obrador dels Piqué del carrer Balmes. El padrí dels actuals propietaris, per culpa de l’exili durant de la guerra civil, va viure i treballar a França. Allí va aprendre l’ofici de pastisser, a fer dolces creacions i a començar a gestar aquest mític croissant. Un cop tornat a Lleida, va obrir un establiment a la zona alta i va començar a veure com els clients es llepaven els dits amb les seves creacions i, en especial, amb aquesta mitja lluna. Però no és menys cert que ningú es pensava amb el futur què li esperava a aquell “cruasán”. Anys més tard, amb el relleu familiar a la seva filla Montse al públic i a l’obrador el seu gendre José Luís Rojo, que el croissant sensiblement va evolucionar i millorar. La fórmula és secreta. Sabem que hi ha les millors farines, una immillorable mantega, la dosi justa de sucre i alguna cosa més.. A tot això se li suma una fermentació idònia, i el punt òptim de cocció i torrat. I després, quan els veus a l’aparador, és quan penses: “Chapeau pel croissant del Cisne.”El temps ha passat inexorablement, però sortosament, l’actual propietat, la del net del fundador Carlos Rojo, encara pot presumir d’oferir el millor croissant a la seva prestigiosa pastisseria. Txetxu (que és com molts li diem), amb una honestedat professional solament equiparable a la seva creativitat i excel·lent tècnica, i amb una constant cura del producte duu a terme a l’obrador el miracle diari d’elevar un pastís a la categoria d’autèntica excel·lència gastronòmica. És un plaer gustatiu memorable. Diàriament, 3 persones enrotllen la massa fullada que farà sortir del forn centenars de croissants. N’hi ha de xocolata, crema, pistatxo o bé els salats de pernil, sobrassada amb formatge.. i els normals de tota la vida.Permeteu-me que les meves darreres paraules siguin per citar que mai s’han presentat a cap concurs de millor croissant, ja que, en primer lloc, causaria un gran dilema al jurat corresponent. I, en segon lloc, ni als propietaris del Cisne ni a cap de tots nosaltres ens fa falta que els facin aquest reconeixement.