Decàleg relacional

La setmana passada vaig fer-ne quaranta-set, són quasi cinc dècades en què he viscut situacions i actituds que han repercutit en el meu benestar emocional. Cada cop em torno més primmirat i selectiu, i el més important, he après a saber dir no. D’alguna manera havia de dir prou a sempre quedar bé amb tothom. En base a això, he decidit a enumerar aquells comportaments relacionals entre persones (basats en una anàlisi empírica) que cada cop valoro més. Potser no hi són tots els que hi haurien de ser, però sí que hi són tots els que hi han de ser. M’he adonat que quan es compleixen molts d’ells, la meva existència és molt més plena.La higiene. És complicat passar una estona agradable amb algú que fa mala olor, ignora la higiene dental.. El tuf genera rebuig i allunya l’amabilitat. Ser agraït. Estar amb algú que agraeix les coses i no les dona per suposades és molt gratificant. Donar les gràcies alegra. El mateix que amb les salutacions, que també són gratuïtes! Les formes a taula. Respectar els comensals. No parlar amb la boca plena, no acaparar els millors trossos ni ser golafre. Servir els altres abans que tu, esperar que siguem tots a taula per començar. No parlar sempre de malalties o de diners. Ni de com s’està de malament a la feina o com són els companys. Es pot parlar de tot, però s’agraeix en petites dosis. No m’agrada estar sempre escoltant problemes. Reconforta més parlar bé dels amics que passar-nos tot el temps criticant els enemics. Qui té la sort de passar part del seu temps amb algú que no jutja mai o critica els altres, sap de què parlo. Interessar-se de debò per l’altra persona. Un sincer “com estàs?” mou muntanyes. Saber escoltar. No interrompre ni donar l’opinió constantment. Desterrar els “jo faria” o “si jo fos tu”. No es tracta de tu, es tracta de l’altra persona. Els regals. Els detalls són exponents màxims de dolçor i afabilitat. Ser generós, tant amb el material com amb les emocions. Algú que té actitud de compartir genera bon ambient. No dona gust fer plans amb egoistes. I, finalment, una que uso molt, el sentit de l’humor. Tenir capacitat per riure’s d’un mateix i no prendre’s la vida tan seriosament. Sempre em quedo amb qui, almenys, em treu un somriure. En el moment actual, això ja és molt!