L’imprescindible!

Sens dubte, el millor torró de xocolata del món és el lleidatà Bombón Praliné dels Gené Motlló. Aquesta històrica empresa local ens endolceix Nadal des del 1940. També disposa d’un altre producte molt llaminer per consumir tot l’any, uns saquets de 200 g de cacau per a fer xocolata desfeta. La cosa no tindria més importància si no fos perquè és un producte que sempre m’ha cridat molt l’atenció. No fa ni publicitat ni està a les xarxes socials. Per què aquest torró persisteix generació a generació com a únic producte que fan i ha sabut lidiar amb la gran competència existent? Bombón Praline té un bon plec de consumidors fidels (en el meu cas no són poques les barres que compro) i que cada any esperen aquestes dates per endolcir la seva taula de Nadal. A Lleida també tenim altres mestres torroners, com els Alemany d’Os de Balaguer; o bé els Vicenç (família Velasco), Roig i Fèlix d’Agramunt; o bé el cas del lleidatà Àngel Jubete que va adquirir la mítica Virginias. Tornant als Gené-Motlló, aquest exemple seria similar als dels Casañé de Glas (família local productora de gelats) on destaca la mítica taronja tropical. Hem vist com també els darrers anys el consum de polvorons, massapans o d’altres productes històricament típics de Nadal s’han vist relegats pels panettones. La globalització i la fal·lera consumista existent segurament n’han estat els culpables. Aquest brioix de procedència milanesa (tant en la seva versió tradicional de fruites com en l’actual de xocolata) s’ha anat apoderant de les nostres taules. Els lleidatans de la Tugues, Cisne, Pons, o bé els de Sucre i Disseny d’Alcarràs són alguns dels productors locals més consumits durant aquests dies. I, òbviament, la traca final serà el 6 de gener amb el tradicional Tortell de Reis i la intriga de saber a qui li tocarà la fava i el Rei. En un món amb tantes cultures diverses com és l’actual, mai hauríem de prescindir que per aquestes dates les nostres taules mereixin ser dignament ensucrades i no s’hauria de perdre mai l’esperit nadalenc. Però també caldria vetllar perquè aquells que tenim ben a prop de nosaltres, productors i elaboradors, en siguin els responsables d’acompanyar-nos. Tant de bo que tots aquests exemples autòctons que he citat avui no deixin mai d’il·luminar les nostres taules nadalenques.