El gest empresarial

El Consell d’Administració del Banc Sabadell ha aprovat aquesta setmana el trasllat de la seva seu social d’Alacant a Sabadell. Amb aquesta acció, l’entitat torna a Catalunya després que decidís anar-se’n el 5 d’octubre del 2017, sota les pressions polítiques arran del referèndum d’independència de l’1 d’octubre d’aquell any. Aquest canvi ha coincidit amb la presidència de la Generalitat de Catalunya d’en Salvador Illa. En destaco com el socialista, des de la discreció i l’efectivitat, va tornant al país la normalitat institucional que ha de tenir un govern com és el nostre. El banc ens ha explicat que “ja no es donen les circumstàncies que van motivar el seu trasllat fora de Catalunya”. En general, és bo que les seus socials de les empreses coincideixin amb les seves seus efectives. I també és bo que el Sabadell, que és una entitat que històricament sempre ha finançat les empreses catalanes, ara torni a donar aquesta imatge de proximitat i d’identitat. El fet que els directius del banc hagin aprovat el canvi de la seu social no hauria de sorprendre a ningú. Tard o d’hora havia de passar. Aquest exemple no hauria de ser ni el primer ni l’últim a fer-ho. Cal recordar que els empresaris sempre prenem decisions des de la llibertat de decisió empresarial. La resta d’empreses que varen marxar per culpa del procés cal que ara també facin aquesta reflexió i agafin el camí de tornada cap a casa. Exemples com La Caixa, Occidente, Naturgy, Planeta, Bimbo, Ordesa, Codorniu.. haurien de tornar al lloc d’on mai no haurien d’haver marxat. Tenir el cap on tens el cos és el que hauria de fer a partir d’ara tota aquesta immigració empresarial catalana. És evident que la notícia ha generat un impacte negatiu a les terres valencianes. La raó és que aquesta regió, junt amb l’Aragó i la Comunitat de Madrid, va ser la més beneficiada de l’èxode empresarial català motivat pels fets errats dels independentistes. Aquests territoris s’han aprofitat de la tensa situació viscuda, i nosaltres hem caigut en uns anys de pèrdua de potencial i de desinversió industrial. Ara és el moment en què Catalunya ha de tornar a recuperar l’hegemonia i el lideratge econòmic que havia ostentat en un passat. Institucions i agents econòmics hem d’anar a una. Cal invertir-hi i cal apostar-hi com mai s’ha fet!