Els Pets, sempre eterns

Mai vaig poder anar a cap concert d’un grup que es denominava Condons Adulterats i que estava format per Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres. Però sí que des del 1990, quan compro el disc Calla i Balla, una part de la meva vida sempre ha girat al voltant d’un de nou sorgit amb els mateixos integrants batejat amb l’estrident nom d’Els Pets. Amb els pas dels anys aquesta banda musical de Constantí (Tarragona) ha acabat esdevenint-se com una de les més importants de la història de Catalunya. Els seus inicis varen ser amb un etiquetatge “rock agrícola”, més tard eren un grup referent del rock català (junt amb Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït) i van anar evolucionant fins a convertir-se en l’actual grup de pop. Els Pets han desafiat la lògica de molts artistes i han sobreviscut sempre, sense pauses sabàtiques, ni separacions dramàtiques. Ara que compleixen quaranta anys als escenaris, ja miren cap al futur i entren amb força en aquest any tan especial. Avui a la nit assistiré a Girona a l’inici de la celebració d’aquestes quatre dècades i repetiré a la Llotja de Lleida el pròxim 15 de febrer, amb les entrades exhaurides de fa dies. Tot un cas d’èxit! Però, quin ha estat el secret d’Els Pets? Una de les claus ha estat saber transitar per diverses etapes i saber evolucionar. El seu èxit, però, no és la mutació, sinó també la capacitat de mantenir sempre presents els seus orígens i la seva identitat. Hi ha bandes que s’han intentat transformar i han esdevingut irreconeixibles. Els Pets han aconseguit sonar diferent en cada disc i no perdre qualitat musical. Fan una cosa molt interessant i molt difícil, que és no estancar-se. Sempre es reinventen. Tenen l’habilitat de crear discos diferents, amb estils diversos, però mai deixen de ser ells. I curiosament, mai han fet el que els ha funcionat, sinó el que ells han volgut. En el meu cas, Els Pets han evolucionat i jo he evolucionat amb ells. És molt fàcil créixer amb ells, perquè en els seus àlbums repassen totes les etapes vitals. Seguir-los és madurar a temps real, ja que parlen de coses molt terrenals de la vida, però també molt emocionals. La gràcia de les seves cançons és que són molt profundes i arriben amb facilitat a la gent. En definitiva, la clau principal d’Els Pets és que sempre hi han estat, hi són i sempre hi seran.