El futbol hi perd

Dimarts passat, un cop més, la justícia va fer pública una nova sentència vinculada amb el principal club de futbol de la ciutat. El Lleida Club de Futbol, que en un passat es deia Lleida Esportiu i molt abans va ser l’enyorada UE Lleida, continua vivint entre el Canyeret i Fleming. És una història que sempre es repeteix. Sigui qui sigui el gestor, la relació entre el club i el món judicial sembla no acabar-se mai. Sense entrar a analitzar el contingut de la darrera sentència, que resumidament diu que li dona la raó a la Paeria (com a propietària del Camp d’Esports que és) a donar per extingit el conveni que hi havia amb l’anterior club que l’usava (el Lleida Esportiu). I que l’actual usuari (el Lleida CF) no pot beneficiar-se d’aquell conveni, donat que no és l’entitat que el va signar. Davant aquesta nova situació, caldria que totes dues parts fessin una reflexió. No pot ser que club i Ajuntament sempre utilitzin la justícia per solucionar les seves discrepàncies. És fàcil pensar que l’actual adjunt de presidència del Lleida CF, que és advocat, vulgui viure dels honoraris que regularment presenta als jutjats; de la mateixa manera que la Paeria, que té els seus serveis jurídics pagats per tots els lleidatans (els agradi o no el futbol) vulgui defensar els seus interessos. Però les relacions no haurien de ser així. Ara mateix, cal dilatar més temps amb un nou recurs aquesta sentència? Amb una proposta de conveni sobre la taula, és necessari enemistar-se dos anys més amb la Paeria? Cal recordar que el consistori permetrà al Lleida CF continuar jugant a l’estadi, tot i l’enrevessada situació tributària actual que té el club. En l’actualitat, ni l’Ajuntament lleidatà (ni cap dels del nostre país) no pot fer “trajes a mida” a cap entitat. A Lleida tenim altres clubs esportius –amb equips en categories superiors a les del Lleida CF– que tenen convenis adaptats a la legislació actual, seria una falta de respecte cap a tots ells tenir certs privilegis. I el club, que ha d’entendre que si no regularitza certs aspectes (com l’endeutament amb l’erari públic per exemple) difícilment pot optar als ajuts que tant desitja per part de les administracions (Ajuntament, Diputació…). Mentrestant, mentre no se solucioni la situació, qui hi perd en tot això no és ni la ciutat ni el club, sinó que tristament és el futbol qui hi perd..