Democràcia

Als inicis de la crisi, quan tot trontollava i ningú no sabia què passava, un Sarkozy estranyament reflexiu va dir que havia arribat l’hora de refundar el capitalisme. Tenia lògica, el sistema havia fet fallida i calia assentar-lo sobre noves bases per donar-li viabilitat. Per sobreviure, hauria de canviar radicalment. Els bancs no només havien fet malament la seva feina, sinó que havien posat de manifest totes les injustícies i contradiccions del sistema. Durant una breu temporada va semblar que ho farien, però se’n van oblidar molt aviat, en pic van adonar-se que no els calia. Deu anys després, el que s’ha reformulat de mala manera és la democràcia. Ara, qualsevol brètol està en condicions d’arribar democràticament al poder. Feia temps que en teníem símptomes. Berlusconi va ser el primer i s’hi va mantenir, inversemblantment, una bona temporada. Però vam pensar que només era una anomalia grollera i excepcional, fruit de la particular situació italiana. Que a l’Europa de l’Est les coses tampoc anessin bé responia a una transició massa apressada des del socialisme real cap al neoliberalisme més salvatge, res que no arreglessin el pas del temps i la consegüent consolidació de les virtuts democràtiques entre uns pobles poc avesats a gaudir-ne. Holanda era un país petit, la influència del qual no podia alterar de cap de les maneres el marc general. Però el

Brexit

i, sobretot, l’elecció de Trump ho han aclarit tot. Vivim, diuen, en l’era de la postveritat, en què l’electorat ha decidit empassar-se immenses rodes de carro amb l’única condició que siguin dites amb una eloqüència i una desimboltura teatrals. Curiosament, des de determinats àmbits ben pensants, s’afirma que no passarà res. Que el sistema d’equilibri de poders nord-americà li impedirà aplicar el seu programa de màxims i que, en tot cas, el marge per fer canvis radicals és molt estret en el marc d’una economia globalitzada. Em sembla un error. El problema no és el que faci o deixi de fer Trump al govern, que vés a saber què serà!, sinó que la seva elecció ha demostrat que, presentat adequadament, qualsevol projecte polític, per estúpid i barroer que sigui, pot guanyar unes eleccions democràtiques, com em temo que comprovarem molt aviat a la vella Europa. No sé vostès, però jo, només de pensar-hi, em poso malalt.