Nadal’16

No he cregut mai en la sort. Per ser més exactes, no he cregut mai en la meva sort. I al no creure-hi tampoc no n’he pogut gaudir. De manera que enguany tampoc no m’ha tocat res a la loteria de Nadal. Hi jugava molt poc, com fem els escèptics, o sigui que les pèrdues són menors i suportables. No en sortim ni més rics ni més pobres.

No acostumo a respondre a les campanyes comercials. No participo de rebaixes ni de Black Fridays ni de l’entusiasme consumista dels Nadals, la qual cosa treu molta poesia a les festes, com és fàcil de comprendre. No sóc especialment efusiu, més aviat ho sóc poc, i crec que els Nadals són la festa dels infants per excel·lència. Per qüestions d’edat, encara no sóc avi i, per tant, no tinc cap estímul extern per viure aquestes festes com una cosa especial. Quan arribin els néts suposo que tot canviarà. De moment, però, les festes són dies de lleure i sovint dies per anar a buscar el que no tenim a Lleida en aquestes dates ni pel mal de morir: una mica de sol amb el qual alegrar-nos el cos i carregar-lo de vitamina D. El mes de desembre és una de les èpoques més desagradables del calendari a la plana de Lleida, que no és un territori que en vagi mancat. Siguem clars, el mes de desembre a Lleida és una merda, meteorològicament parlant. Ja està dit. Espero que ningú no s’enfadi ara, que darrerament tenim tots la pell molt fina. Si vostè és d’aquells que la boira els agrada perquè reflecteix la personalitat del territori, dels que fa el pessebre i compra regals per a tota la família, dels que gaudeix dels àpats familiars i dels que va a missa del gall, li demano humilment perdó. Vostè que pot, passi-s’ho bé i no faci cas dels malastrucs, que prou pena tenim. Canti nadales, toqui la simbomba i mengi torrons i neules fins a petar, que els que no sentim ni vivim l’esperit nadalenc, no ens en queixarem i en qualsevol cas ens consolarem amb les reposicions televisives de vells films familiars i amb els partits de futbol de la lliga anglesa. No ens molesta la felicitat extrema dels altres ni que ens la passin per la cara una vegada i una altra. A aquestes alçades del mes de desembre, l’únic a què aspirem alguns és a l’escalf tímid d’uns raigs de sol. Perdonin la tristesa.