Spring break

Ja sé que el Barça va tornar a perdre miserablement, aquest cop a Torí, i que ens col·loca de nou davant de l’èpica de la remuntada, la qual, per ser sincers, perd bastant quan ens hi hem d’agafar cada quinze dies, que Trump ha capgirat totes les seves promeses de campanya –n’esperava algú quelcom diferent?– i que ha bombardejat Síria amb una bomba descomunal. També sé que el President Carter no pensa dir ni fava sobre el procés català i que els congressistes americans que ens han visitat tenien més interès en les activitats nocturnes del Paral·lel, que no pas en les diürnes del nostre Govern. No puc negar que em generen una certa diversió les cuites dels del PDeCat i ERC, respecte del que cal fer si les coses no van bé i que quan algú les filtra ben intencionadament s’apel·li a la mateixa fiscalia que tant hem blasmat perquè determini qui és el bocamoll major del processisme. M’entendreix la Gabriel, quan anuncia solemnement la pèrdua d’interès del seu grup a continuar estant en un Parlament ple de fariseus, que dubten entre sacrificar el seu futur polític particular o la llibertat de tot el seu poble. M’emociona profundament veure com les processons omplen de gom a gom els carrers de ciutats i viles, arreu d’Espanya. Em sorprèn negativament veure com brètols i malfactors abusen de la por de la gent provocant aldarulls i estampides vanament, només per divertir-se. M’irriten Erdogan i les seves ínfules de sultà, que els candidats a les presidencials franceses hi arribin empatats en intenció de vot. M’ofèn que els militars hagin deixat a mitja asta la bandera nacional en senyal de dol per la mort de Déu a instàncies de la Sra. Cospedal. M’agradaria que la gent sabéssim comportar-nos amb més urbanitat a la platja, m’agradarien pares més atents a les necessitats afectives dels seus fills i al confort dels qui no som fills seus i compartim platja amb ells. Tot plegat conforma un menú que, degudament agitat i combinat, podia haver-me amargat aquests dies de lleure primaverals, però no ho han aconseguit perquè inexplicablement hem gaudit d’un temps fenomenal, que ens ha permès estirar-nos al sol sense pensar en res més i gaudir per fi d’un spring break com Déu mana. Tot sigui dit amb prudència i sense ànim de molestar ningú, esclar.