Postal de vacances

Segons informa El País, avui dimarts fa deu anys del col·lapse dels mercats financers, arran de les hipoteques subprime, aquell invent matemàtic que havia introduït el risc zero en les operacions creditícies. Aquest aniversari, però, no el commemorarà ningú, ni a Wall Street ni enlloc, a pesar que aquella debacle va ser el primer episodi del que immediatament després esdevindria la pitjor recessió econòmica a nivell mundial i davant de la qual les autoritats polítiques van demostrar-nos que no tenien ni idea del que calia fer per evitar que acabés sent l’hecatombe social que ha estat arreu.

Aquell dia, el Dow Jones va caure fins als 13.270 punts i ara ja torna a ser als 22.000, o sigui que tornem-hi, que no ha estat res. Personalment, sóc, com tots vostès, deu anys més vell, però si volen que els ho digui, si no em miro al mirall no m’ho sembla i, si no miro el compte bancari, encara menys. De manera que no faré ni una cosa ni l’altra, almenys mentre em restin dies de vacances que, per cert, ja no me’n queden ni per regalar.

Aquests set dies m’han passat volant. Entre el traspàs de Neymar, les calorades de dia i les nits tropicals, el virus de la turismefòbia, que s’ha expandit vertiginosament pel país i les lectures tòxiques de platja, gairebé no he tingut temps de pensar en la tardor calenta que s’aproxima. Molt em temo que ja no ho faré. Millor, així improviso com els polítics.

Entre mirar de fiscalitzar que el Barça gasti bé el cash que ens han facilitat els amics de Qatar, aprofitar l’escletxa de bon temps que anuncien que farà els homes del temps de TV3, continuar intoxicant-me amb lectures i pel·lícules gens patriòtiques i gaudir veient com els inventors (i les inventores) del salari públic ètic s’automaleeixen per l’ocurrència de limitar-se el salari a 2.200 euracos, no crec que em quedi gaire temps per a res.

A més la Pepa ha decidit que ens hem de posar en forma, estil Puigdemont, és a dir, tant sí com no, i em fa caminar cada dia cinc quilòmetres a la velocitat d’Usain Bolt. Diu que és el que ens convé a la nostra edat per fer salut , però jo més aviat crec que ho fa per evitar que ens enxampin els portobouencs indígenes quan els afecti la passa de la turismefòbia, que de moment no hem notat res, però ja veuran com aquí també arriba. Records.