Duracell

A finals dels vuitanta va tenir un gran impacte un espot on el protagonista era un conill de color rosa que tocava incansablement un timbal: el conillet de Duracell. Es tractava de destacar la durada inacabable de la pila elèctrica que es publicitava. A l’inici de l’espot, una munió de conillets tots iguals tocaven un timbal amb una certa gràcia i amb una considerable energia, la qual anaven perdent a mesura que s’esgotava l’impuls elèctric que els alimentava fins que només en quedava un de sol, que era reconegut per la veu en off amb un “i dura, i dura” i que volia confirmar que la força del timbaler era inesgotable. No em preguntin per què, però aquests dies la imatge del conill de Duracell ha estat molt present al meu cap, sobretot cada cop que es comentava alguna nova proesa del president Puigdemont, que sense cap mena de dubte s’està mostrant com un digne èmul del timbaler del Bruc. Com a mínim, amb el mateix entusiasme que el conill de l’espot. Una de les persones que sembla haver perdut ritme percutor en els darrers dies no és una qualsevol. És la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, qui en una entrevista a La Vanguardia deia amb totes les lletres que potser ja ni havia prou d’entonar la cançó del legitimisme i que el país necessitava un govern efectiu però, que si això exigia una candidatura alternativa, només podia determinar-ho el president timbaler. Vaig pensar que la Marta deia una gran veritat, que segurament seria contestada amb contundència pels partidaris més abrandats del Procés, la impossibilitat de continuïtat del qual, però, cada cop és més evident per a més gent i que, això no obstant, ningú fins ara havia estat capaç de superar el temor a ser titllat de botifler per dir-li-ho a l’habitant del xalet de Waterloo. I pel que es veu, donat el silenci de part seua i del seu entorn, que ha merescut l’afirmació de Pascal, la cosa continuarà així encara durant una bona estona. De fet, hi ha qui afirma que fins que el president Torrent no decideixi engegar el compte enrere del rellotge electoral no hi haurà cap novetat en aquest sentit. Potser sí. Mentre el govern de Madrid vagi fent de les seves en l’aplicació del 155 és un assumpte menor. No hi ha res més important ni millor per al país que reconèixer al timbaler la seva tenacitat i la seva determinació, mentre la resta del món defalleix

.