Història

S’han donat tantes lliçons de part de l’independentisme –de moral, democràcia i dignitat– que em sorprèn que almenys els seus seguidors més abrandats s’empassin resignadament tot el que està passant entre bambolines i que tothom coneix. Tants dies seguits fent història, ultrapassant un rere l’altre suposats punts de no-retorn i ningú –tret dels traïdors oficials– gosa preguntar si hi ha algun pla per sortir de l’atzucac en què es troba el procés. “Endavant, endavant sense idea i sense plan”, sembla el leitmotiv del llibret independentista, el qual a més de retre honors a la figura de l’homenot Francesc Pujols, condemna el país a empassar-se miserables vols gallinacis com si fossin imperials vols d’àliga. Més de dos mesos després de les eleccions, l’únic cert és que no només no han sabut trobar desllorigador, sinó que han anat enredant-se per no saber parar i fer el reset que li convé al país. No ho fan, no perquè no ho pensin, sinó perquè no hi ha nassos a dir-li al país que tot plegat formava part d’una estratègia per fomentar un nou repartiment del poder, entre les classes mitjanes rurals i els burgesos barcelonins de tota la vida. La CUP ha tingut de nou la virtut de posar-ho en evidència aquest cap de setmana en què ha tret la bena dels ulls a molta gent. Ni restitució ni punyetes. Això va de qui ocupa els ressorts –quants més millor– del poder realment existent i això és poder autonòmic emanat de la Constitució, sí, és clar que sí! I tothom que participava de l’espectacle circense ho sabia i els que no, ho haurien d’haver après des del moment en què els i les imputades pel TS han prioritzat el seu legítim, per bé que decebedor, dret de defensa individual al davant del dret a decidir dels catalans i catalanes que deien defensar i ho han continuat fent mentre discutien qui gestionaria els mitjans públics de ràdio i televisió, fins que la decisió de la CUP, de no acceptar succedanis, els ha deixat muts durant tot el cap de setmana. Si volen fer creure que van fer el que no van tenir pebrots de fer després de proclamar i suspendre automàticament la independència, alguns hauran d’immolar-se per la causa si volen resultar un pèl més creïbles. Ja saben, als bons serials els calen girs dramàtics en els esdeveniments i els de pretensió històrica encara més.