Eclipsis

La famosa lluna de sang, l’eclipsi més llarg del segle XXI va passar amb més pena que glòria per Bellpuig. Una esquifida capa de núvols ens va impedir veure el fenomen amb la nitidesa requerida, i aquest cop, almenys els adults, no ens podem consolar amb l’unaaltravegadaserà, perquè ja no tornarà a ser mentre estiguem vius. La presència del sentinella Mart en el seu pas més proper a la Terra hi afegia interès sobretot ara que el planeta vermell sembla voler-nos confessar el que sempre havíem sospitat que algun dia, més aviat que tard, trobaríem altres planetes on objectivament pugui desenvolupar-se la vida, tal com l’entenem els humans. Una pena que, almenys en el nostre cas i pel que diuen les estadístiques cada cop la de més gent, suportarem millor perquè si avui és dimarts, 31

de juliol, demà començarem el període anyal de vacances pagades que ens atorga el conveni, que és un dels dies més agraïts i feliços de què disposem, sobretot per les grans expectatives que generen els viatges a destinacions exòtiques i llunyanes i/o la convivència intensiva amb la resta de la família durant la major part de la jornada, tot inclòs.

Llàstima que les companyies aèries i els aeroports no es posin a temps a l’altura de les nostres necessitats i resolguin els problemes de relació amb els seus treballadors quan toca i no en plena operació sortida, com cada any.

Nosaltres a casa, que ja fa temps que no participem d’aquesta professió de risc en què s’ha convertit fer el turista en temporada alta, també tenim la nostra pega, no es pensin. La modèstia de les nostres expectatives i del nostre destí tradicional no ens han estalviat ni l’enuig ni la inquietud de no saber si, com ja ha passat, ens vindran a veure a la platja de Portbou la femella de porc senglar i les seves cries, que s’han convertit per la seva desimboltura i afabilitat en els grans protagonistes de l’estiu portbouenc, per a la meva decepció i preocupació, com vaig explicar la setmana passada. De manera que, un cop més, la vida ens posa, tant si com no, a la boca i alhora la dolçor dels dies vagarosos i l’amargor dels dies perduts. Abans, els eclipsis eren portadors de malastrucs i fatalitats, ara, formen part del xou mediàtic que ens governa i entreté, a l’espera que la tardor ens torni a posar de nou a lloc. Amén.