Rodalies

Els transports públics no han tingut gairebé mai ni bons gestors ni bona premsa a casa nostra i des de l’arribada dels utilitaris, a partir dels 60 del segle passat, viatjar-hi feia pobre i antiquat. Fins a mitjans dels 80

no va implementar-se un servei de rodalies pròpiament dit a la capital d’Espanya: línies d’alta freqüència amb trens de gran capacitat per comunicar la capital amb el seu hinterland. Va ser la resposta a la creixent saturació dels accessos a les grans ciutats i als seus problemes de contaminació ambiental. L’èxit, malgrat totes les polèmiques i oblits de les diferents administracions que l’han mal tutelat, és indiscutible i, avui dia, cinc-cents milions de persones l’any l’usen regularment per anar a treballar. Són la gent que practiquen a diari la mobilitat forçosa, a què ens obliga l’insuportable increment del cost dels habitatges als centres de les grans ciutats, cosa que expulsa dels barris la gent treballadora.

Per fortuna, les coses estan canviant. Els constants problemes de regularitat dels transports públics col·lectius, deguts a la manca d’inversió dels diferents governs en el manteniment i renovació de les infraestructures i del material rodant, la creixent sensibilitat mediambiental i el canvi cultural propiciat per les noves generacions ha possibilitat que el transport públic sigui vist, de sobte, com el que sempre ha estat: un signe de civilització de la societat a la qual serveix. Aquests dies d’ira del taxi a Barcelona i Madrid hem vist no només la desesperació d’unes persones a les quals la liberalització els està fent perdre el seu modus vivendi, sinó com els transports col·lectius es revaloritzaven. Un exemple, que no per graciós deixa de ser molt gràfic, ha estat la publicació de la foto de Joan Gaspart al metro de Madrid, la qual ens mostrava tota la tensió acumulada de les primeres vegades a la cara del protagonista que aferrant-se a les nanses de la seva maleta afirmava que la cosa no era tan tràgica. Efectivament, usar el transport públic no és tràgic ni rònec. De fet, és més barat, pràctic i còmode que el privat. Per això és tant d’agrair que la Paeria hagi aprovat per unanimitat de tots els grups municipals una moció de CCOO Terres de Lleida perquè Lleida tingui al més aviat possible el servei de Rodalies que ens cal.