Molèsties

Josep Pla diferenciava la gent amb què tractava entre amics, coneguts i saludats. Una tria, si vostès volen, un pèl cínica però que, al mateix temps, incorpora una gran dosi de realisme, allò que el vent s’ha endut en els difícils temps que ens ha tocat viure. Les noves formes de relació entre les persones dificultarien, avui dia, poder fer una catalogació similar. Enmig de la selva de likes, retuits i amistats virtuals, la gent podem arribar a confondre’ns, fins a l’extrem de no saber distingir una cosa de l’altra. Atiats per una febre exhibicionista incontrolable, pengem fotos a Facebook per mostrar a les nostres xarxes comunitàries el bé que ens va i com de divertit que ens ho passem fent viatges i coses estrafolàries, dignes de ser compartides amb ells. En diem amistat, però, en realitat, estem practicant una mena d’onanisme en públic, que ens permet revelar, urbi et orbi, a les xarxes allò que en la vida real no seríem capaços de murmurar a cau d’orella del més íntim dels nostres amics.

Per fortuna, com vostès saben, sóc un analfabet tecnològic i un objector de consciència de les xarxes socials. Intento sotmetre’m sempre al principi de realitat per avaluar les coses que em passem i les que passen al meu voltant, sobretot si el que m’expliquen em sona a quimera o a autoengany, que és un dels recursos psicològics a què ens aferrem els humans quan la vida ens col·loca davant de l’abisme de prendre una decisió. Aquests dies, he tingut la necessitat de bussejar entre la meva llista d’amics, coneguts i saludats i, un cop feta la tria, he llançat al seu terç superior l’SOS d’una persona que té por de perdre’s en el seu propi laberint emocional abans de prendre’n una d’important. Inopinadament, tots els amics sol·licitats han comparegut davant de la meva crida desesperada. Tothom ha respost a la seva manera i, sovint, en direccions contradictòries, com és natural, ja que cada persona conforma el seu propi sistema gravitacional. No m’han ajudat a prendre cap decisió que, per altra banda, no els correspon. M’han fet de mirall, m’han ajudat a veure’m i a reconèixer-me en el seu reflex, que és el millor que et pot proporcionar una amistat vertadera. Ara que m’heu recordat qui sóc, ja tinc la resposta a punt. Moltes gràcies pel vostre temps i perdó per les molèsties.