Esperança

Avui comença la fase més excitant del judici final. Centenars de testimonis ens explicaran la lletra menuda del procés des de la seva perspectiva. Sento curiositat per sentir el que respondran Rajoy i els seus ministres a les preguntes del Tribunal. Tot ha canviat tant a la dreta des que el van fer fora que potser els seus comentaris ens semblin moderats comparats amb les hipèrboles i insults que saturen els missatges de Casado i de Rivera de llavors ençà. De moment, el comportament del president Marchena, ja sigui perquè sap que Estrasburg el mira de reüll, ja sigui perquè el Whatsapp de Cosidó el va fer posar en guàrdia, està sent exquisit i ja veurem si també ho és la sentència. La convocatòria d’eleccions per al 28

-A farà que gran part del seu desenvolupament coincideixi amb l’escalfament de la campanya. Des d’aquest punt de vista, el judici hi perd, perquè la batalla, ara sí, s’ha traslladat a les urnes. I allí les coses no estan gens clares. Segons totes les enquestes, la xifra d’indecisos és molt elevada, més d’un quart de l’electorat no ha decidit encara la seva opció i molt probablement no ho farà fins a darrera hora mentre que el sistema d’Hondt pot acabar jugant en contra de les aspiracions de la dreta, si més no, a les circumscripcions més petites. Més enllà d’això, però, tinc l’esperança que la gent no acabi comprant el relat que, amb tanta poca vergonya com desimboltura, ens està servint la dreta espanyola. Cs, aquell partit català que va ser fundat sobre bases socialdemòcrates, s’ha dretanitzat tant que em sembla improbable que els seus votants més moderats els puguin mantenir el suport. El PP i Vox, com relaten els seus prescriptors, són la mateixa cosa. Fora del seu àmbit natural no captaran més vots que els que poguessin venir dels seus bancs d’abstenció, on el que guanyi un, ho perdrà forçosament l’altre. A Unidos Podemos, semblantment que els independentismes, estan més ocupats de les trifulgues internes que de captar nous votants i l’amenaça de l’adveniment de la dreta els pot dur de cap al vot útil i el que hem vist de la precampanya de Sánchez pot ser un gran reclam en contra de l’abstenció d’esquerres, que va aplanar la irrupció de Vox a Andalusia. Tot plegat, fa que el meu cor s’ompli d’esperança i d’angúnia. Després de tant temps, n’havia perdut el costum

.