Política

Immiscir-se, avui en dia, en política, requereix una alta dosi d’inconsciència i/o de valentia. Personalment, no disposo d’aquestes qualitats i, malgrat això, he decidit apuntar-me a la llista de Fèlix Larrosa per a les eleccions municipals de Lleida. Després d’haver dedicat pràcticament tota la meva vida professional al sindicalisme confederal de CCOO, podria considerar-se que és continuar la mateixa lluita amb diferents armes i en escenaris distints i, fins i tot, que és una evolució natural. Altres, però, ho consideraran una traïció o una equivocació. Darrerament, quan la gent em preguntava on parava i què feia, els contestava que era, com el Patufet, a la panxa del bou, on no hi neva ni plou. No era exactament així, però si més no, em permetia exposar amb sinceritat l’alleugeriment d’haver deixat la primera línia de notorietat i d’exposició públiques. Feia el que em manaven, viatjava sovint a Madrid i somiejava com la resta de companys ferroviaris a assolir el més ràpidament possible l’edat de jubilació, sense ensurts ni entrebancs.

Tot se’n va anar en orris quan el Fèlix em va plantejar seguir-lo en el seu projecte d’impulsar Lleida cap endavant. Em va parlar amb un entusiasme encomanadís de la seva passió i de les seves ganes de fer de Lleida un lloc millor per viure-hi, treballar-hi o fer el turista. Em va parlar de les persones que l’habiten, de com reformular els valors que comparteixen i de com gestar un pacte pel civisme entre tots els seus ciutadans, que no és cap altra cosa que empoderar-los en la defensa del que és de tots. Em va demanar ajuda per definir el rol de la ciutat en relació al territori que la circumda, ja sigui català o aragonès, i ja no vaig saber dir-li que no. Prop de deu anys després d’haver intentat generar un nou escenari de prosperitat per a la plana ponentina amb els companys del Compromís per Lleida, una persona amb la capacitat i visió polítiques requerides, em proposava actualitzar els seus plantejaments i adaptar-los al rol que ha de jugar una ciutat com Lleida respecte del territori que l’envolta per generar prosperitat econòmica i qualitat de vida suficients com per encarar les properes dècades d’aquest segle amb els deures fets. Tot i no ser inconscient ni valent de mena, qui podria rebutjar una oportunitat com aquesta.