Dilema

Escric això diumenge a la tarda. És a dir, a l’equador de la campanya. Quan el cos ja grinyola més de l’habitual i els músculs i les articulacions se’n ressenten. Afortunadament per a mi, avui m’han donat festa i he pogut repassar detalladament l’enquesta de SEGRE. El primer a ressaltar és l’elevat nombre d’indecisos, la qual cosa sembla ser la tònica de les darreres conteses electorals. Un de cada tres electors encara no sap si votarà ni a qui ho farà. Quan no hi ha una participació molt elevada els vots dels qui van a votar valen doble i les formacions més petites i radicals obtenen una sobrerepresentació electoral que no es correspon amb el seu rol social. És el cas dels Comuns, la CUP i PP, que aquí adquireix clarament aquest rol menor. Primera conclusió: cal anar a votar, no només per higiene democràtica sinó perquè els resultats reflecteixin de manera fidel la voluntat de les majories socials.

A la banda alta, el PSC resisteix l’assetjament d’ERC i JxC, la suma dels quals no dóna majoria absoluta, mentre que Cs sembla consolidar els seus quatre regidors. Amb aquest escenari la temptació de convertir Lleida en ciutat processista no tindrà un camí fàcil, caldria la complicitat de Comuns i CUP, en cas d’obtenir representació, tot i que podria ser estèril, si el PP també tragués algun regidor. Al final del viatge podríem trobar-nos en una situació molt similar a la que hem viscut en el mandat anterior. Ara bé, amb el judici del procés arribant a la seva recta final, les controvèrsies entre els independentismes no aniran a menys i, si com tot fa pensar, a la tardor es convoquen eleccions catalanes, ens podem trobar amb un foc creuat de molta intensitat que sens dubte afectaria negativament la governabilitat de la ciutat republicana.Amb aquest escenari, em resulta especialment difícil d’entendre que la gent que, provinent del PSUC, va votar IC a les darreres municipals, ara s’estimi més una Paeria independentista que un govern socialista i estrictament lleidatà, com planteja el Sr. Talamonte. Que els seus vots serveixin per investir un govern de la ciutat que es posi al servei de la república imaginària o que vagin directament a les escombraries no em quadra amb el seu tarannà i trajectòria. És el dilema que hauran de resoldre molts votants lleidatans de Sánchez a les generals.