Reflexió

No sé si l’anomenada jornada de reflexió és aprofitada per l’electorat per allò que ha estat concebuda. Hi ha qui diu que, en els temps que corren, no és necessària, perquè les xarxes socials no paren mai. Potser sí. El que els puc assegurar és que per a un candidat és imprescindible. Després de no sé quants dies d’entrar, sortir, pujar, baixar, córrer, frenar, captenir-se i deixar-se anar i de veure i parlar amb molta gent, de sobte, l’activitat s’atura completament. El telèfon es queda mut i, de tant en tant, el revises nerviosament tot pensant que s’ha avariat. T’has buidat tant que et quedes sense forces i sense ganes de parlar ni de fer res. Repasses aquelles coses que has fet bé, aquelles que hauries pogut fer millor i aquelles que no vas poder fer i, sobretot, aquelles que no vas voler fer i que ara et pesen a l’ànima. Però ja no té solució, l’endemà la gent anirà a votar i dictarà la seva sentència inapel·lable i vés a saber si ens plaurà o no. El més probable és que no perquè un sempre es fixa les expectatives més altes i difícils d’acomplir. No pots evitar-ho, fas balanç i t’adones que aquella companyonia que intuïes a l’inici amb els i les companyes de llista s’ha convertit en un vincle personal fort. No sé si tots i totes, però, almenys, alguns d’ells es convertiran en amics per sempre. O això et sembla perquè has vist per dins que una campanya política es basa a generar emocions per inocular-les a la porció més gran de l’electorat. He dit emocions i potser hauria d’haver dit baixes passions, que és més exacte. Quan jugues a provocar emocions, sovint és més fàcil generar-ne de negatives envers els altres que de positives cap a un mateix. Aquestes són les regles del joc i tothom les practica preventivament, encara que només sigui en defensa pròpia o com a coartada autojustificativa. De manera que, per saltar-me el meu propi guió, he decidit començar a escriure aquesta columna en plena jornada de reflexió i acabar-la dilluns al matí amb els resultats fent la digestió. Avui, crec que el millor que m’enduré d’aquesta jornada electoral no serà un càrrec polític sinó haver conegut la infanteria amb qui he compartit aquesta experiència vital. Diumenge, l’aritmètica, implacable, ho va determinar tot. Nosaltres, els perdedors, felicitem els guanyadors. Noblesa obliga.