Nou curs, vells problemes

Ahir va començar el curs polític que ens ha de dur, més aviat que tard, al desenllaç de l’anomenat procés a casa nostra i, molt probablement, al de la mort definitiva del concepte de nova política amb el qual alguna gent s’ha incorporat a la política espanyola, a conseqüència de les diferents crisis que hem viscut en la darrera dècada. No goso predir com acabaran un i altre. Primerament, perquè no me’n sento capacitat i, segonament, perquè el més probable és que no ho sàpiguen ni els seus principals protagonistes, que s’han agafat a la fugida cap endavant cada vegada que han pogut parar i reflexionar. Suposo que molt aviat sonaran les cornetes del “salvi’s qui pugui” i que alguns començaran a desdir-se del que han fet i del que han dit en aquesta dissortada etapa amb més o menys gràcia. De grat o per força, els joiosos dies del mambo s’han acabat definitivament i ara toca descobrir qui i com es fa càrrec de les restes del naufragi. Queda un 11

-S en què escenificar la nostàlgia d’una unitat independentista que mai no ha existit i, immediatament després, la gestió d’una sentència que independentment de la seva duresa no serà fàcil per a ningú. Tampoc no se sap si per entomar-la hi haurà govern a Madrid o si continuarem empalmant campanya electoral rere campanya electoral com en els darrers anys, amb la diferència que la nova política s’ha tret la careta i ja no són capaços de distingir-se dels altres. Ni UP ha significat res més que un relleu generacional a l’esquerra del PSOE ni Cs ha regenerat la dreta espanyola, sinó que s’ha agenollat davant de les servituds que la lluita pel poder comporta. No és cap retret, de fet tot el que ha passat era segurament inevitable amb els vímets de què disposaven, però seria bona una cura d’humilitat i reconèixer-ho per evitar més malentesos amb l’electorat d’ara endavant. Però això no passarà. Una de les constants que es repeteixen arreu és que en política ningú no reconeix cap error per nimi que sigui i per més ridícul que sembli. Verbigratia: la gestió immillorable que ha fet la Junta d’Andalusia de la crisi de la carn entatxonada, segons el seu president i conseller de Sanitat o si encara ho volen més clar: la sortida de Boris Johnson per arreglar la llufa democràtica del Brexit. Com dirien a l’APM: “De moment, tot va malament.”