Greta

Que la COP25 tenia el risc d’acabar convertint-se en la cimera de la Greta no era cap secret. De fet ja ho és. Mentre els seus treballs canònics avancen, ho haurem après tot d’ella i dels seus viatges. Sabem que és sueca i que va inventar-se els Fridays for Future, que la seva mare és cantant d’òpera, el seu pare, actor, i que té una germana més gran. Que ha fet discursos amb anterioritat en altres fòrums climàtics de molt prestigi. Sabem que s’ha fet vegana i que odia viatjar en avió, quant ha trigat a venir, quin ha estat el seu mitjà de transport i quines les seves etapes. Sabem que algú li ha manllevat un catamarà a bord del qual ha fet el trajecte des d’Amèrica fins a Lisboa en vint-i-un dies i que d’allí ha fet cap a Madrid amb un tren de la Renfe. Sabem que ha arribat a Madrid-Chamartín deu hores després d’haver sortit de Lisboa. Sabem que Seat ha posat a la seva disposició per desplaçar-se per la capital d’Espanya un cotxe elèctric, el model Mii, el qual li ha agradat especialment perquè no genera emissions i per la seva mida reduïda i que, cada vegada que vol fer un pas, milers de persones l’acompanyen i, de fet, li ho impedeixen. Tanta és la veneració que senten per aquesta santa secular que ha assolit el miracle de posar el jovent a lluitar en contra del canvi climàtic. Sabem que encara no ha fet disset anys i que pateix una malaltia mental lleu, que li impedeix dir mentides. Que a Madrid quan a la roda de premsa els periodistes només volien saber la seva opinió, va fer-los veure que l’opinió dels i les altres companyes de taula eren tant o més valuoses que la seva. Hi ha gent que critica els seus pares per no evitar-li el tràngol de la sobreexposició pública i els riscos que comporta. Té defensors aferrissats i enemics jurats, que parlen i escriuen fins a l’extenuació de la seva figura i dels seus pensaments i actuacions. Greta Thunberg definitivament s’ha instal·lat en el santoral de la religió ecologista i mediàtica i ves a saber si mai més en podrà o en voldrà sortir. Hi ha arribat amb la nostra complicitat i aquiescència i segurament perquè ha sabut expressar els nostres neguits i temors molt adequadament. I de la cimera, què en sabem? Que va en la direcció correcta i que l’any que ve en farem una altra. Amén.