Fràgils

Sense saber ben bé com, avui arribem al mes de confinament. Trenta dies sense tocar-nos, els amics i amigues, els companys i companyes de feina. Hem vist el millor i el pitjor de la condició humana. Com gent que treballava en llocs poc reputats han esdevingut essencials per mantenir la pandèmia a ratlla i la gent proveïda d’aquells recursos bàsics per sobreviure i com la cobdícia i la manca d’empatia senyorejaven algunes decisions polítiques. Després de quinze dies de confinament total, estem encarcarats mentalment i ens corseca el dubte de saber si tot el que estem fent serveix d’alguna cosa, més enllà del que diuen diàriament els experts amb el seu ball de xifres indigestes. Bàsicament, però, ens hem adonat de la fragilitat de la nostra situació personal i col·lectiva. Si fins fa no res havíem assumit que vivíem en una societat líquida, ara ja sabem que en realitat habitem una societat gasosa, volàtil, insegura al cent per cent. Per això no és d’estranyar que busquem certeses a què aferrar-nos. Oracles que ens revelin el futur, que ara mateix pinta bastos. De manera que ens hem convertit per pura necessitat en epidemiòlegs. Tothom tenim una idea del que han de fer els altres. Ens hi fixem quan anem a comprar a la botiga. Ens irriten i al mateix temps ens tranquil·litzen les cues, guardem la distància amb els altres i ja portem desimboltament mascaretes i guants, com si fóssim orientals. Però les notícies que ens arribem de Brussel·les, de Madrid i de Barcelona, sobretot quan no semblen tocar la mateixa partitura, ens generen estupor i incredulitat. Si tal com va la cosa no som capaços de treballar a l’una, ja m’explicaran quan ho serem. Si Europa no fa els deures amb la intensitat i solidaritat que la situació requereix, si l’oposició no és capaç de respondre amb bona predisposició a la convocatòria de pactes que li fa el Govern, si la GC no veu que el millor que pot fer és relacionar-se amb normalitat amb el govern d’Espanya, ja ens hi podem posar fulles que això no funcionarà. No és la Covid-19 la que ens ha generat la fragilitat, la portem a sobre des de sempre. El virus el que ha fet és evidenciar-la de manera irrefutable i el diluvi que caurà d’ara endavant ens ho recordarà a cada instant. “How fragile we are”, diu Sting.