Punt d'equilibri

Mai no m’hauria pensat que ens trobaríem en la tessitura d’haver d’afrontar una situació tan catastròfica com l’actual. Dos mesos de confinament i hom encara pensa que està vivint sota les pautes d’un guió de pel·lícula de terror de sèrie B. Tot és gore i tan poc creïble que sembla irreal. Però no ho és. L’allau d’infectats, hospitalitzats i morts ens ho recorda, quan tenim temptacions d’obviar-ho. Com que ens trobem bé, tenim moltes ganes de tornar a la “vella normalitat” de les nostres anteriors vides, però no són tantes com per superar la por que ens fa contagiar-nos. De manera que volem i dolem. Volem sortir del confinament però ens dol la possibilitat d’un contagi incapacitant. I ens tensionem. Si veus que el cos et funciona, la ment comença a carburar. No sabem què passarà amb la situació econòmica ni com serà capaç d’entomar-la la nostra empresa. Tant és si ets autònom o assalariat. La incertesa, la inseguretat, no saber com evolucionaran les coses ens destorben i busquem certeses on n’hi ha.

El debat s’ha centrat territorialment tota la setmana a saber en quina fase del desescalament ens col·locava l’autoritat competent. D’una banda, passar a la fase 1 dona esperances a la gent i als seus governs. De l’altra quedar-se en la fase 0, encara que només sigui una setmana més, estigmatitza. Entrar a la fase 1 remou l’economia i l’activa, encara que sigui mínimament, però té el risc de recaiguda sanitària. Quedar-se en la fase 0 angunieja econòmicament perquè retarda encara més la represa, tot i que ens dona seguretat des del punt de vista de la salut. No hi ha més. Cal trobar el punt que ens doni màxima seguretat personal amb el mínim d’afectació econòmica, i mentre no el trobem haurem de suportar la tensió emocional que la seva recerca ens genera.

Per això el Partit Popular de Madrid va proposar temeràriament passar de fase i per això continuen produint-se tensions territorials amb el Govern central a l’hora de fixar els nous escenaris. La política té por de fer curt però encara li’n fa més passar-se de frenada. El tancament forçat ens ha alterat la percepció del temps i sortir de sota del jou de la Covid-19 una setmana abans ens sembla una qüestió cabdal, tot i que molt probablement no ho sigui en absolut. L’única qüestió cabdal és trobar el punt d’equilibri, al més aviat possible.