Residències

Una de les conseqüències no menors del canvi a fase 2, és que les persones que tenim els progenitors vivint en residències geriàtriques, finalment, les podrem anar a veure. En el meu cas divendres que ve, just el dia en què es compleixen tres mesos des de la darrera vegada que ens vam veure i que vaig intentar explicar-li el que ens venia a sobre. Noranta dies sense veure’ns i una allau de notícies desassossegants que arribaven d’altres establiments similars, arreu de l’Estat i de tot Europa. Ningú sabia explicar-nos, més enllà del fet evident i que respon als estralls de l’edat, per què el virus s’havia acarnissat tant amb la gent gran. Arran de la polèmica generada per la difusió d’un protocol d’actuació en aquests àmbits per part de la Comunitat de Madrid, tot sembla aclarir-se. I si fem cas del que va afirmar la presidenta de les patronals de centres geriàtrics espanyoles en seu parlamentària, l’explicació rauria que “algú va decidir que en el marc de la pandèmia no hi hauria llits hospitalaris per a tota la població”, i ara ja sabem qui ho va pagar amb desatenció i nombroses morts. Ras i curt: els hem deixat morir deliberadament sols i mirant cap a una altra banda. Els testimonis que expliquen les vivències que han tingut massa familiars commouen i indignen, i confio que la justícia aclarirà què va passar i determinarà les responsabilitats que corresponguin perquè no es torni a repetir una situació similar.

A Bellpuig, per sort i deixeu-me dir que també per bona praxi dels seus professionals, no hem hagut de lamentar cap infectat a la residència de la mare i, segons les informacions que ens traslladen, ens han preparat aquella mena d’enginy amb braços que facilita l’abraçada en temps de coronavirus per tal d’endolcir-nos el retrobament. No saben com els ho agraeixo. Espero amb ànsia la trobada i confio que, com va explicar el Ferran Varela de Tremp als mitjans després de retrobar-se amb la seva mare, que la meva també em reconegui i que, sobretot, s’adoni que els seus fills i néts no l’hem abandonat, que tot ha estat un malson per culpa d’una grip més forta de l’habitual i que aviat serà

besàvia d’un altre cadellet. Moltes gràcies, de tot cor, a totes les persones que ho heu fet possible.