Desenllaç

Malgrat tots els inconvenients que van sorgint, la impressió és que això ja és imparable. La “nova normalitat” ja és aquí. Aquest cap de setmana ja ha tornat el futbol televisat, tot i que sigui sense públic in situ i amb soroll d’ambient enllaunat com a les sitcoms tradicionals. Lògicament, no és la solució ideal, però si més no ens distrau de les misèries polítiques, que incomprensiblement encara campen a l’ample. El 21 de juny és la nova data de referència, a partir de la qual tot tornarà a ser igual, per bé que tot serà diferent, encara. L’estiu serà el camp de batalla crucial. Si els corredors turístics internacionals funcionen, si el turisme interior es reactiva, si tot això passa sense que els rebrots se’ns descontrolin, la tornada al col·legi serà molt més planera del que ens sembla ara mateix. Si pel contrari, la pandèmia reviscola sense control, ja cal que ens calcem perquè entrarem en una dimensió desconeguda.

Ara mateix, però, tenim pressa. Tot i que l’horitzó final és a tocar, ningú no vol arribar tard al nou punt de sortida i Lleida està compartint amb Madrid i Barcelona el dubtós honor de ser el darrer territori a passar a la fase 3 del desconfinament. La de l’hora de la veritat. Aquella en què ja no hi haurà excuses respecte de les responsabilitats i les competències de gestió de la crisi: el Govern de la Generalitat en recupera les regnes. Suposo que per a alguns suposarà una injecció de confiança i per als seus actuals inquilins la possibilitat de reivindicar-se, després d’haver fet un paper més que dubtós durant bona part de la crisi.

El problema, però, consisteix que és públic i notori que aquest govern ha esgotat el seu full de ruta i que ja fa temps no dissimula les pèssimes relacions entre els seus principals actors. El president Torra ara ja sap que el seu panorama té una data de venciment a mitjans de setembre i si deixa que aquest dia arribi sense haver pres la iniciativa electoral perdrà la manilla que sembla ser l’única cosa que atresora que encara té un valor polític, tot i que ara ja minva cada dia que passa. El problema és que presentar la continuïtat del govern com un assumpte d’interès general no s’aguanta per enlloc i, més aviat que tard, Waterloo haurà de rendir-se a l’evidència. Sens dubte, el desenllaç no serà apte per a cardíacs