Parafernàlia

Per si encara en teníem dubtes, els últims esdeveniments a Madrid i a Washington ens han demostrat que la política forjada per la societat en xarxa és incapaç d’organitzar-se eficientment per afrontar una pandèmia com la que ens assota en l’actualitat –i el que és pitjor!– ni les que puguin venir en el futur. No sé si el papa Benet XIII, quan parlava del relativisme moral com una de les xacres de la nostra era, s’hi referia. Segurament no, perquè la manca de referències morals ve de lluny i perquè la possibilitat d’una pandèmia com aquesta era impensable, fins que no ha passat. La irrupció d’internet i les xarxes socials ha canviat radicalment les nostres vides i la nostra manera de relacionar-nos personalment i política. Vivim l’era de la polarització social i política. Des del moment que fem un like o un dislike a Twitter o a Facebook ens convertim en soldats d’una causa o en el seu contrari. Les transaccions, l’acord, la síntesi entre les diverses posicions que s’hi expressen no hi tenen cabuda. A les xarxes només hi cap el blanc o el negre. Les síntesis són mal vistes, i més que un símptoma de valentia són percebudes com a traïcions i combatudes amb ferocitat. Les dissidències es castiguen amb l’ostracisme i la desqualificació absolutes. Per això, és possible que actituds tan rotundament irresponsables com les que patrocinen Trump i Ayuso puguin adoptar-se amb aparent legitimitat. S’inventen una causa paral·lela, la defensen amb tanta contundència verbal com barra i culpen els seus adversaris del que en resulta com una prova indiscutible de les seves males intencions prèvies. D’aquesta manera tan ximple, Ayuso ha aconseguit presentar l’estat d’alarma acordat in extremis pel govern de Sánchez com una història d’acarnissament polític contra el seu partit, i Trump la seva infecció com una espècie de viatge místic del qual el mascle alfa en surt transformat en heroi herculi i immortal. Que les conseqüències de les seves actuacions causin estralls entre els seus governats no importa gens, perquè els culpables han estat assenyalats amb anterioritat. A Madrid, cal evitar que els socialistes gosin impulsar una moció de censura a la Comunitat, i a

Washington, que els demòcrates puguin tornar al govern. La resta només és parafernàlia.