'Pàtria', la sèrie

La lectura de Pàtria, la novel·la de Fernando Aramburu, em va trasbalsar profundament; ara, la visió de la seva versió televisiva emesa per HBO ho ha tornat a fer amb escreix. La sèrie conté tots els ingredients que feien que la lectura t’atrapés, tot i que incrementats notablement a causa de les actuacions d’un elenc especialment encertat. La duresa de caràcter d’uns personatges lacònics i introvertits exigia molta contenció interpretativa per no perdre’s en el diabòlic remolí en què viuen. Jo no sé si la societat basca és com la pinta l’autor, però segur que s’hi assembla. La incapacitat que tenen els personatges de mostrar els seus sentiments reals i de superar les seves contradiccions íntimes els vivifiquen. Pàtria emociona sense sentimentalismes gratuïts, proposa reflexions profundes aparentant simplicitat i deixa clares les culpes sense jutjar ningú. Els lletraferits acostumem a sentir-nos decebuts per les versions filmades dels relats que ens han colpit l’ànima. No és el cas. Les actrius, sobre les quals se sustenta la trama, exerceixen magistralment el seu rol de pal de paller familiar amb una energia, humor negre i passió inenarrables. Elena Irureta i Ane Gabarain interpreten unes amas euskalduns antològiques i els seus personatges ens desmunten a cada pas que fan per protegir la seva família o allò que els en queda. Viure aquells anys de plom del terrorisme a Euskadi havia de ser, sens dubte, terriblement dur i punyent. Afortunadament, ja ho han superat o hi estan molt a prop. Un dels símptomes d’aquest passar pàgina és veure com l’esquerra abertzale interactua en política amb altres forces amb normalitat. Encara que només fos per això, tots els i les demòcrates hauríem d’estar, si no contents, almenys satisfets de la derrota de la violència i de la reconversió dels violents. Per això em costa tant d’entendre que hi hagi partits i personatges polítics que condemnin i rebutgin aquesta evolució al criticar que donin suport a l’aprovació d’uns Pressupostos Generals de l’Estat tan necessaris d’altra banda en aquests moments crucials. Diuen que el suport de Bildu els contamina, en tant que encara no s’han desempallegat dels terroristes, com si fos tan fàcil desfer-se del propi passat i dels seus gudaris presos. Segurament, preferien que continuessin matant.