Ou de pasqua

L’era de la informació, de les societats hiperconnectades ens ha conduit al desconcert més absolut. No ens aclarim, tenim tanta informació a l’abast que hem perdut la capacitat de distingir la veritat de l’engany. La pandèmia ens ha convertit en mesells i ens ha fet encara més gregaris del que érem. Som corders i actuem sota les lleis del ramat. Més que mai. El govern fa com el pastor del concursos de TV3. Vocifera, xiula, sobreactua i pretén amb l’ajut inestimable dels seus gossos d’atura fer-nos entrar en el tancat de torn, sense saber-ne ben bé el perquè ni el per a què i només amb la idea d’aparentar un ordre que no existeix. Mentrestant, els Media fan d’altaveu de les nostres pulsions més insanes. Com que volem i dolem, no hi ha res que ens exciti més que desitjar el contrari del que tenim. Maldem perquè obrin els bars i ens escandalitzem quan veiem les terrasses plenes, de gom a gom.Volem que els governs afluixin les restriccions però al mateix temps ens anguniegen les aglomeracions a les platges i a les places. Volem que ens vacunin ja però a poder ser que la d’Astrazeneca els la injectin als altres.Tenim pressa però no sabem on volem anar. Sense adonar-nos-en hem anat a raure al món d’Alícia.Vivim al país de les meravelles on tot és inversemblant i ple de sentit al mateix temps. Hem seguit el conill blanc i ens ha dut al reialme de la reina de cors.No ens agrada, però com que no sabem el que volem, no trobem el camí de sortida. Vivim, estupefactes, en un laberint de sentiments contradictoris a la recerca d’un sentit per a les nostres vides que molt probablement no existeix.De sobte, ser víctima del que sigui s’ha prestigiat. Tothom aspirem en un moment o altre de les nostres vides a poder-nos-hi presentar. Ser-ne, ens estalvia responsabilitats i al mateix temps assenyala algú altre com a culpable del que ens passa i ens permet recriminar-li-ho el temps que faci falta, perquè aquesta culpabilitat no prescriu mai.Per tot plegat, que sàpiguen que no em sento responsable d’haver post aquest ou de pasqua tan tenebrós. Donades les circumstàncies és el mínim que em podia sortir. Vull dir que sempre pot ser pitjor. I, en qualsevol cas, la culpa és seva per llegir-lo.