Infodèmia

Ja sé que en els darrers dies han passat coses més importants en aquest país, però per als menors de seixanta anys vacunats en primera dosi amb AstraZeneca, em temo que no. El nivell de confusió informativa que l’ha acompanyat ha fet pràcticament incomprensible per als interessats l’itinerari vaccinal que ens proposen.

Un treball de camp de l’Institut Carlos III havia de demostrar que combinar vacunes diferents era segur i efectiu per a protegir-nos de la Covid. Que això faci temps que ho practiquen països del nostre entorn sense danys destacables i que s’hagi de fer per força en els propers mesos per inocular una tercera dosi que garanteixi la immunitat de la població no ha impedit que la conferència sectorial de salut hagi acabat com el rosari de l’aurora.

Si no ho he entès malament, quan el departament de Salut ens convoqui per a injectar-nos la segona dosi, ens oferiran la Pzifer. Si preferim que ens punxin la segona dosi d’AstraZeneca, haurem de signar un document pel qual assumim el risc de trombosi, per menor que sigui, que pot generar com a efecte secundari.

Jo sempre he confiat en el nostre sistema de salut. Bàsicament, perquè no refiar-se’n no em sembla racional.

Ni en tinc els coneixements ni sé imaginar-me per què l’estat hauria de voler fer emmalaltir els seus ciutadans. Ara bé, el soroll que s’ha generat al voltant de les vacunes m’ha afectat, no serveix de res negar-ho.

El bombardeig permanent de notícies contradictòries al respecte t’ataca, encara que no tinguis tendència a creure en conspiracions ni en paranoies. Arribats aquí, la pregunta és quina necessitat en tenim la ciutadania i què ens aporta d’útil la difusió de controvèrsies que en l’acadèmia poden tenir sentit però que a nivell ciutadà només generen confusió i atabalaments innecessaris.

La meva resposta és cap, tot i que admeto que potser m’equivoco. Però, mirin, a mi em sembla que posar tanta llum –i tants focus– sobre les coses no ens fa veure-hi més clar, sinó que, al contrari, ens enlluerna i encega.

No tinc cap dubte que, més aviat que tard, superarem la pandèmia. No sé què passarà amb la infodèmia, ni quina de les dos és més perillosa.

De .

fet, com digué el filòsof, només sé que no sabem res.